Anotacions rizomàtiques

L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular

30 de setembre de 2006
0 comentaris

ELS NÒMADES DEL TITÀNIC, PER H.M. ENZENSBERGER (Altres Veus)

CANT XXIV

El segon dia de viatge la guàrdia va trobar de matinada

Tendes de campanya sobre la coberta de passeig.

Què són aquestes tendes? Qui les ha plantades? D?on vé
aquesta gent?

Cares d?oliva clara, d?ocre fosc,

Alguns inclús afirmen que estaven
pintades com els salvatges.

Mariners amb destrals d?abordatge
els feren fugir ràpid

Però de nit tornaren i n?eren més.

Olor a corder sortí de les
escotilles, fum blanc

Delatava foc de carbó vegetal, por
tot arreu cendra,

Aparegueren dones amb daurades
polseres tornejades,

Amb draps de colors, amb mirallets
de pit,

Xiquets nuets es balancejaren
sobre les baranes,

Baluards i barreres; vells amb
pantalons amples,

Abillats amb grans turbants, seien
en silenci

En grups al voltant de pipes d?aigua,
darrere de l?emissora,

Portaven sables, o més ben dit
punyals argentats

I ganivets corbats. Sobre la
coberta de sol es veien passejar,

Entre els bots, dames amb vels,

Completament de blanc, i senyors
amb gil·laba. De sobte

També se sentien címbals. Què us
sembla?

Sí, címbals! Enmig de l?oceà atlàntic,

No lluny dels bancs de Terranova
sonaven címbals.


L?oficial de comptes no tenia per
a aquestes aparicions

Ni la més mínima explicació. Però
jo, jo,

Cridà Salomon P., el pintor de saló,
jo els conec!

Els reconec! Són nòmades,

Vénen de la meua pintura del saló
de palmeres,

Els quadres s?han desbordat. Bec
massa,

Miren, la meua mà tremola. Però
els nòmades

Em criden: el meu quadre, aquest sóc
jo!- Mai més

Pintaré. No es giren, senyores

I senyors meus. Tinc por dels seus
ganivets.

Llavors es desplegaren per tot el
vaixell. Encengueren

Torxes. Se sentien crits confosos.

Portaven camells, les ombres dels
quals, oscil·lant,

Enfosquiren la brillantor de llautó
de les empunyadures.

De sobte, el matí del catorze d?abril,

Tots havien desaparegut. Sols
deixaren enrere

Una olor a desert i a femta dels
seus animals.

(extret del poemari de Hans Magnus Enzensberger, L’enfonsament del Titànic. Una comèdia, traducció de Karin Schepers i Teresa Pascual, Edicions Alfons El Magnànim (IVEI): València, 1993)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!