Anotacions rizomàtiques

imatge: Fernando Pessoa, de “flaneur” pels carrers de la Baixa

Infança i adolescència a Durban: aprenentatge de l’anglés

Per un atzar biogràfic, Fernando Pessoa passarà la infança i l’adolescència a Durban (República Sudafricana): sa mare Maria Magdalena Pinheiro Nogueira es va quedar vídua i es va casar amb el Cònsul de Portugal en eixa ciutat portuària, a on arriben molts portuguesos, anglesos i indis a fer negocis colonials africans. De les seues llargues estades a Durban, Pessoa aprén molt d’anglés, és matriculat en l’escola primària de les monges irlandeses en West Street: en tres anys fa l’equivalent a cinc cursos. A l’edat d’onze anys entra a la Durban High School, a on estarà tres anys més i serà un dels primers alumnes de la seua promoció. Allí crea l’heterònim d’Alexander Search per a enviar-se cartes a si mateix. Als quinze anys obté el premi Queen Victoria Memorial Prize pel millor assaig en llengua anglesa, entre 899 candidats. Llig clàssics llatins i anglesos, crea els heterònims anglesos Charles Robert Anon i H.M.F. Lecher. Acaba els seus estudis a Sudàfrica obtenint bones notes a la universitat en l’”Intermediate Examination in Arts”.

Treball com a  traductor de cartes comercials a Lisboa

En l’any 1905 torna definitivament a Lisboa, a l’edat de 17 anys. Des de l’any 1908 es dedica a la traducció de correspondència comercial: un ofici en el que pot aportar i donar-li un ús pràctic al seu bagatge de cultura anglesa. Al llarg dels anys anirà creant diverses societats, amb socis diferents, per a desenvolupar eixa tasca. Són corrents els canvis de domicili de la seua activitat econòmica, a l’igual que els canvis de domicili de la seua residència personal a Lisboa. S’ha dit que, de major, Fernando Pessoa dedicava habitualment a eixa activitat remunerativa dos dies per setmana. La resta de dies de la setmana eren per a la literatura i les tertúlies, a on acostumava a fluir l’alcohol. No de bades, deixa anotat en una nota biogràfica un poc jactanciosa: “Si després de que jo em muiga algú volguera escriure la meua biografia, no hi ha res més senzill. Té només dues dates: la del meu naixement i la de la meua mort. Entre una i l’altra tots els dies són meus”.

Un premi literari britànic per a casar-se amb Ophélia Queiroz

Fernando Pessoa sap mirar més enllà dels carrers de Lisboa, li arriba premsa periòdica britànica i durant un temps té un somni: guanyar un premi literari del Regne Unit, ben dotat econòmicament, per a casar-se amb Ophélia Queiroz, l’únic amor conegut de Pessoa. Encara que apareixen ressenyes destacades dels seus poemaris en el Times, el premi literari no arriba i Fernando Pessoa no es casarà mai. Qui sap si per això un bon dia, reafirmant-se en la seua tasca poètica, escriu “viure no és necessari, el que és necessari és crear”) al poema Navegar é preciso, parafrasejant el lema de la Lliga Hanseàtica (“navegar és precís, però viure no ho és”). Un bon dia li va enviar a Ophélia un retrat d’ell prenent un got de vi a la taverna, amb el subtítol: “Fernando Pessoa em flagrande delitro”; eixa carta simpàtica, va motivar la represa de la seua amistat especial. Sembla que Ophélia l’anima a que faça passes en la seua projecció internacional, ja que li inventarà l’heterònim Ferdinand Personne. Encara que haja tret poc rendiment en vida, molt probablement els seus poemes anglesos l’ubiquen en una posició d’apreci per als crítics internacionals a l’hora de rebre el conjunt de la seua obra. No de bades, per exemple, Harold Bloom establirà al seu cànon occidental que Fernando Pessoa ha estat el poeta més representatiu del segle XX. La darrera frase que diu als seus amics, mentre es trobava morint-se per una crisi hepàtica, a l’edat de 47 anys la pronuncia en anglés: “I know not what tomorrow will bring…” (“No sé que durà el dia de demà…”).

Els 35 sonets anglesos

Els únics llibres publicats en vida de Fernando Pessoa són Mensagem, Antinous, 35 sonnets, English Poems I, II i III. A excepció del primer, la resta estan en anglés. Tot el llegat literari del “drama em gente” a dins del seu famós bagul, més les publicacions esparses en els periòdics de l’època. L’heteronímia apareix suggerida en una estrofa del sonet VIII: “how many masks wear we, and undermasks, / upon our countenance of soul…”. L’episodi biogràfic de la seua voluntat matrimonial impossible és explicada amb un grau esplèndid de consciència lírica al sonet V: “The coin I’d heap for marrying my Muse / and build our home i’th greater Time-to-be / Becomes dissolved by needs of each day use”. Hi ha evocacions de les expectatives de la seua infança polièdrica al sonet X: “As to a child, I talked my heart asleep / with empty promise of the coming day, / and it slept rather for my words made sleep / than from a thought of what their sense did say”. La seua afició a les societats secretes, el misticisme i la visió espiritual (recordem que Fernando Pessoa farà que el visite a Lisboa un mag molt peculiar: Aleister Crowley http://pt.wikipedia.org/wiki/Aleister_Crowley )apareix per exemple al sonet XVIII: “Indefinite space, which, by co-substance night, / In one black mistery two void mysteries blends; / The stray stars, whose innumerable light / repeats one mistery till conjecture ends”. Hi ha també definicions plàstiques i relativistes sobre les certeses del món, per exemple al sonet XXVI: “The world is woven all of dream and error / and but one sureness in our truth may lie– / that when we hold to aught our thinking’s mirror / we know it not by knowing it thereby”. En general, es tracta d’uns sonets molt rics, que s’inserten dins la tradició literària anglesa i al mateix temps deixen vore la veu autèntica i plural del mateix Fernando Pessoa, una veu plena de raonaments joganers, perplexitats resoltes amb humanisme afirmatiu i la sinuosa estela clarificadora del Géminis més famós de Portugal.

[Clica en l’arxiu adjunt, per accedir al pdf dels 35 sonets en versió original]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!