Anit vaig participar, com a espectador, de la II Festa Estellés de Gandia.
Alguns textos del poeta de Burjassot va ser interpretats, llegits, i cantats, difosos, en definitiva a través de la veu.
Van ser veus diferents, de tonalitats, de tarannàs, d’edats… Va ser, en definitiva un concert de veus interpretant uns textos que van ser pensats per ser llegits en veu alta, per ser oïts, i escoltats. Va ser tot un regal per a les oïdes i per al pensament.
Però aquestes festes tenen un altre vessant, el de la reivindicació de la nostra llengua, el català, que es troba lluny de viure una situació de bona salut.
La idea de fer festes estellesianes té com a principi la de retrobar-nos al voltant d’un dels referents de les nostres lletres va ser llançada per Josep Lozano a través de l’Infomigjorn (un lloc virtual centrat en temes de la nostra llengua).
Hem de trencar la barrera que separa la poesia, la literatura, del carrer, i aquestes festes, aquestes trobades són un bon canal. Són un bon camí, com tantes altres activitats literàries que s’obrin al carrer.
Per molts anys!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!