Ja fa deu dijous que ens concentrem ací, perquè el dia 23 d’octubre, ja fa més de dos mesos, els cooperants Ainhoa, Enric i Rosella van ser segrestats mentre feien allò que la consciència els demanava: ajudar els altres.
Ja fa més de dos mesos que són en mans d’uns segrestadors que volen obtenir per la força allò que no poden obtenir per la raó.
En aquests dos mesos no hem sabut quasi res dels nostres companys.
Unes poques fotos i res més.
Entenem que la discreció en què es porten les negociacions comporten aquest silenci. Però ens preocupem pel seu estat.
En aquest temps han passat moltes coses al nostre món (esdeveniments socials, esportius, polítcs,…)
Però per a ells el temps es va detindre aquell 23 d’octubre.
I des d’aquell dia es troben en algun racó del desert en mans d’un grup de malfactors,d e terroristes, que els han retirat del món, del seu món, del nostre moón.
Ens trobem en unes dates que, en la nostra cultura, el solstici d’hivern, Nadal, Cap d’Any, són de forta tradició familiar. Ells no poden compartir-les amb els seus familiars, amb els seus amics.
Nosaltres volem, des d’ací enviar-los, a ells, als familiars i als amics un missatge: no esteu a soles, compartim la vostra pena, ens sentim afectats per la vostra situació. Volem que torneu a casa, ja !
Bona nit a tots i a totes.
El proper dijous, nosaltres no estarem ací, no perquè –com voldríem- els nostres companys hagen estat alliberats, sinó perquè vénen els Reis, els de veres, als que demanem que ens porten Ainhoa, Enric, i Rosella, a les seues cases. Que els porten, a ells, el regal que, ara, ells –i nosaltres- més necessiten: el de la seua llibertat.
————-
Al final de l’acte hem expressat la nostra solidaritat amb els segrestats i amb llurs familiars i amics amb un sentit aplaudiment.