És indignant pensar com voten els representants del “poble espanyol”; i els representants dels treballadors!
Es pot entendre que, en el desig de controlar els informatius (un desig compartit i dut a la pràctica pels diferents partits polítics que tenen poder efectiu a l’estat espanyol, a les comunitats autònomes i a les comarques o als ajuntaments que disposen de tele pròpia). Però entendre no significa justificar!
D’altra banda, en el repartiment dels vots dels membres del “Consejo” hi ha algunes coses qeu no acabe de pair: els representants sindicals de CCOO, s’abstenen davant d’una claríssima vulneració dels drets dels treballadors. Pitjor encara, perquè, ací, aquesta vulneració afecta, també, de retruc, al dret dels ciutadans a rebre una informació el més objectiva possible, ja que estem parlant d’un ens públic.
D’altra banda, que el PSOE s’abstinga, no m’ha sorprés, gens ni miqueta. Són un partit que, en massa ocasions, ha apuntat maneres poc democràctiques.
Però, el cas de l’abstenció d’ERC, és, senzillament, esperpèntic!
En què estaven pensant (uns i altres) els que ara diuen que allò va ser un error! A quin sant, ara, lamentar-se com ploraneres de lloguer?
Encara que hagueren arribat a la sessió de la votació sense cap informació prèvia, que no era el cas, als polítics que diuen defensar la llibertat esl havia d’haver eixit un NO automàtic a aquella proposta.
Hem estat a punt de veure com s’insatuarava, no ja la censura prèvia, pitjor encara! la censura del pensament del periodista que, en la intimitat de la seua pantalla de l’ordinador, havia de pensar que, des del seu despatx, a distància, el “consejero” de torn, estava llegint, en temps real, tot allò que ell estava picant, refelixionant, en definitiva.
La censura prèvia és encara benèvola al costat d’aquesta. És un mecanisme sobre allò que el redactor ha preparat i que presenta al censor. Ací, en aquest supòsit, la censura s’hauria instaurat a la ment del redactor que tindria present, que les seues reflexions, les seues rectificacions, eren vistes en directe pel censor.
I diuen que “ens hem dotat d’una democràcia”. Quins demòcrates són aquests que, només poden, miren d’escanyar un dels poders en què se sustenta?
Per acabar, mentre el Consejo no ho torne a votar, la decisió de permetre l’accés dels “consejeros” al treball dels periodistes de RTVE és vigent!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!