Bloc de notes del nét del Tardà

Senyors regidors de l’Ajuntament d’Oliva, senyora alcaldessa, us he enviat una carta a través de les vostres adreces electròniques, les que consten al portal de transparència de la pàgina web oficial de l’Ajuntament.

No n’he rebut cap resposta, ni tan sols un acusament de recepció. Serà perquè ja no sóc veí, domiciliat, del poble sobre el qual governeu? Sí que sóc vitalment un oliver més. I ni que no ho fóra. L’educació és l’educació!

Ací copio i publico el text de la carta i una còpia del calendari 2024 amb il·lustracions de l’hotal del Tardà.

Sra. alcaldessa presidenta de l’actual Ajuntament d’Oliva, i senyors regidors[i]

El proppassat 17 de novembre vosté, amb una representació de l’Ajuntament, va protagonitzar la foto de la inauguració de l’obra que significava la culminació de la destrucció d’una part, ja irrecuperable, del patrimoni històric, moble, immoble i immaterial, d’Oliva. Sense comptar la desaparició d’una quantitat ingent de metres quadrats de terrenys fèrtils del nostre terme.

Em referisc, com suposo que vosté ja sabrà, a la inauguració la infraestructura de l’AP-7, a l’anomenada “eixida sud” d’Oliva. Allà, aquell dia, vostés van fer proclames grandiloqüents, per a les galeries, com ara la de dir que allò representava “un abans i un després per al poble d’Oliva!”. Tal qual Neró bocabadat admirant la crema de Roma.

Si bé és cert que, amb aquesta obra faraònica, la carretera que travessa Oliva es pot[ii] lliurar de molts camions -de molt de trànsit pesant- no es lliurarà dels col·lapses del trànsit estival. Però, senyora alcaldessa, senyors regidors, aquest no és el tema de la meua carta. Ja s’ho faran!

També és ben cert que hauria sigut possible resoldre el problema del trànsit a Oliva sense haver de perdre tan gran part del patrimoni; hi ha hagut moltes edificacions que han estat enderrocades pel vent de l’asfalt; hi ha hagut moltes infraestructures destruïdes, perdudes per sempre… en fi, molta destrucció innecessària.

No m’oposo als beneficis del progrés, però sí al progrés que ho malmet tot al seu pas.

Actualment, vosté i el seu partit, senyora alcaldessa, regeixen la política municipal. A vosté li ha tocat (ja se sap com va això!) inaugurar “la cosa”. Però, abans que vosté, d’altres responsables municipals són també còmplices de la barbàrie destructora. Una barbàrie que va per barris, perquè en d’altres actuacions bé que han sabut i saben vostés posar-se la medalla de la preocupació per la recuperació del patrimoni olivà. No cal fer-ne un llistat; a l’hemeroteca podem trobar-ne les fotos!

El cas és que, personalment, estic frustrat i dolgut per la pèrdua irreparable d’un edifici en concret, l’hostal del Tardà, que a més de ser la llar familiar dels meus avantpassats, també és (perdone la immodèstia) part de la història del poble. Com a mínim hi ha deixat dos topònims -prou més empremta que molts alcaldes! Però, és una història menystinguda per part de totes, totes, les corporacions municipals del postfranquisme i la segona restauració borbònica.

D’altra banda, en cap moment, al llarg de tots els anys d’un procés farcit d’estudis, reclamacions, al·legacions, endarreriments… que s’ha allargat durant anys, des de l’Ajuntament d’Oliva, no s’ha fet cap gest, cap al·legació, per estalviar l’hostal de la piconadora, ni tampoc per documentar, ni salvar, els seus elements. O part d’ells!

Cap acostament als propietaris per veure què s’hi podia fer.

Vam haver de ser nosaltres, els propietaris de l’edifici, qui ens moguérem per tal de documentar-lo fotogràficament, recollir la memòria del lloc, salvar mobles i béns diversos; i haver de deixar perdre, per impossibilitat material, bona cosa de la riquesa patrimonial i testimonial que atresorava l’hostal. Així com el mateix edifici.

Hem d’agrair l’ajut de particulars i d’institucions amants i coneixedores de la riquesa patrimonial que s’hi atresorava, que aportaren la seua mà protectora per evitar-ne la destrucció completa.

Permeteu-me, senyors regidors, senyora alcaldessa, que us en parle un poc, que us el presente.

L’hostal del Tardà, originalment conegut, fa més de cent cinquanta anys, com hostal de Blai (per Blai Giner que, amb la seua dona Francisca Ferrandis Pérez, en van ser els constructors i primers propietaris). També conegut, més tard, per l’hostal dels coloms, per tal com n’hi havia en gran quantitat (abans de l’acció depredadora dels caçadors que va delmar-ne la colònia).

L’hostal era un edifici que va ser construït a diferents passades, i tenia unes singularitats constructives que el feien particular. En primer lloc, l’ús de la pedra tosca extreta de les pedreres de la costa de la Marina -d’on Blai era originari. D’altra banda, el gran espai, ample i alt, destinat a arrecerar tractors, carros, trilladora… i les quadres, el corrals, el celler, la pallissa, la garrofera, la cambra… així com complements per a la cura dels animals, piques i menjadores de pedra treballada, amb tot d’arreus per a les cavalleries; i elements ceràmics com canaleres de desaigües, milers de teules morunes manuals preparades per ser usades[iii]. O elements constructius complementaris, com un forn per coure el pa, llars per guisar a l’exterior… També hi havia els elements de la matança del porc (que s’hi feia fins fa pocs anys).

Així com també hi havia tot allò que calia per fer treballs agrícoles desapareguts, com per exemple, el de carburar les taronges.

Una altra “col·lecció” important era la munió d’eines i aparells per als treballs de l’arròs que era conreat i segat al pla, a la marjal d’Oliva (i Pego), forcats, rastells de pedres, trompellots,… i, sobretot, una trilladora amb tots els seus complements, a més d’elements com tractors i carros que ja n’havien desaparegut. Sense oblidar la col·lecció de feixos, corbelles, aixades, tot un einam complet de diverses ocupacions…

La trilladora, una màquina extraordinària (crec que només n’hi ha dos al País Valencià) que va ser duta, des d’Euskadi, i muntada in situ i que encara s’hi conservava; actualment es troba en mans de l’ETNO, en bones mans. Una màquina que servia per trillar, separar el gra d’arròs de la palla.

L’hostal també conservava (la família havia conservat!), neveres de les de gel, màquines de cosir mecàniques, llums de petroli, “mundos”, mobiliari divers de principis del XX, tocadors, perxes, mossos perxers, cadires de bova, gronxadores, catres, bressols, un rellotge de pèndol; elements per a la higiene (sabons, bacins, llavamans, saboneres…), la salut (jocs de xeringues, agulles i d’altres elements) i la cura de la pell (pólvores, perfums… dels anys vint); complements com tabaqueres, peces de roba diversa, d’època!; una gran quantitat de retrats antics, de familiars, un gramòfon d’aquells que anaven amb corda…

L’hostal que també havia sigut un bar, i un punt de venda de material agrícola: encara conservava botelles “antigues”, capses metàl·liques d’infusions, tasses, gots… i plaques publicitàries (de Nitrato de Chile, per exemple).

No hi mancaven, tampoc, testimonis de les diferents etapes històriques que s’hi han viscut, des de monedes i bitllets, una bona col·lecció de capses de mistos, armes, documentació diversa… i racons on, en diferents moments, va ser amagada gent.

Per acabar, senyora alcaldessa, un parell de secrets que han estat sepultats per l’abocament de tots aquells metres cúbics de terra, àrids i asfalt que vosté va inaugurar: allà baix hi ha una carretera de llambordes que ja va ser coberta amb la primera capa asfàltica allà pels anys seixanta. També hi ha algun que altre record material de la passada guerra espanyola. Tot cobert per l’estora de la memòria que vol oblidar la història.

Un llarg llistat d’objectes, sense comptar-hi les vivències, en resum, que, amb el mateix edifici, haurien pogut constituir un gran museu de la vida rural d’Oliva. Un centre d’interpretació de la vida olivera dels segles XIX i del XX.

Moltes d’aquestes peces, com ja us he dit, van poder ser salvades i estan estalvies en mans de particulars i d’institucions a qui agraïsc efusivament que ens ajudaren a salvar la nostra memòria en uns moments on s’acostava l’hora de la picota a colps de declaracions d’autosatisfacció dels regidors i alcaldes de torn envanits per allò que estaven aconseguint. No els va aturar ni la pandèmia!

Atentament

Salvador Pallarès-Garí

El nét del Tardà

[i] Tots els regidors actuals rebreu aquesta carta i el meu calendari de 2024, excepte el regidor (d’urbanisme) Joan Mata Cots, de qui no consta cap a/e a la pàgina de transparència de l’Ajuntament. Us demane que li’l feu arribar.

[ii] Mentre redacto aquestes línies, llig a la premsa que vostés ja s’han adonat que els molts discursos grandiloqüents no han impedit que camions i tràilers continuen passant per la travessia urbana d’Oliva.

[iii] Alguns d’aquests materials també van ser “salvats” per un contractista espavilat que va separar molta pedra tosca per a les “seues coses”, per al seu profit particular.

Ací podeu descarregar el calendari amb imatges diverses de l’hostal

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!