Senyors regidors de l’Ajuntament d’Oliva, senyora alcaldessa, us he enviat una carta a través de les vostres adreces electròniques, les que consten al portal de transparència de la pàgina web oficial de l’Ajuntament. No n’he rebut cap resposta, ni tan sols un acusament de recepció. Serà perquè ja no sóc veí, domiciliat, del poble sobre el
Avui s’ha fet oficial el soterrament i l’oblit amnèsic i culturicida d’un racó (de molts racons) del poble d’Oliva. L’alcaldessa actual i tota la troupe ha muntat un sarau per inaugurar la pota sud (sic) de la circumval·lació d’Oliva. Amb ocasió d’aquest importantíssim esdeveniment (ells en diuen event!) publico aquest apunt sobre un dels racons
La cartografia, els plànols, els mapes, sempre m’han atret d’una manera especial; m’han apassionat, vaja. La representació, d’un espai, de les tres dimensions -de les quatre!- , en el pla bidimensional, en mapes i atles -una manera simbòlica de projectar records o il·lusions- ve a ser una manera d’apropiar-se’l, d’interioritzar-lo, de reviure’l, segons el cas. De fet,
Sempre recordaré com vaig exercitar la imaginació a l’hostal de la meua infantesa; va ser una època on, afortunadament, encara no existien ni els mòbils ni els comandaments a distància! I on l’única font “externa” de la imaginació era aquella tele, en gris, que començava a competir amb els contes a la vora del foc;
L’hostal era una construcció, un habitatge, una casa pròpia de la cultura rural que també va possibilitar que s’hi desenvolupara la cultura dels llibres. Un camí que va començar amb ma mare. Llibres d’estudi de ma mare que també formen part del meu lligam amb l’hostal. Una llavor que ha fet que els llibres de
El primer retall de la meua memòria que vull fixar en aquesta sèrie va centrat en ma mare i en la bici. En realitat són dues branques d’un mateix tronc de la meua memòria. Lligades per un element comú. L’hostal de Blai, o del Tardà, era, va ser, un hostal de carros i carreters; però,
L’Hostal del Tardà és el nom d’un lloc d’Oliva amb què és coneguda la casa –ja desapareguda físicament- de la meua família materna. Era un punt de referència, no només en l’àmbit local sinó més enllà. Un topònim, un referent, al terme olivà. Es tracta d’un edifici, aquell hostal de carros, que va ser construït