La Tafanera de Saltamartí

He anat a
Venècia! Bé, a fer una volta per Itàlia, però finalment hem arribat a Venècia.
I, tot i que no hi havia posat els peus des dels dotze anys, no paro
d’explicar-ne coses a l’Àlex, que fastiguejat al cap d’una estona de sentir-me
parlar del que diu el commissario Brunetti d’això o d’allò com si parlés d’un amic de tota
la vida o d’un cosí germà, té temptacions de llançar-me la guia turística pel
cap.

Sort que li demano perdó a temps, perquè jo m’he empassat tots els llibres
de la Donna Leon, però fent cas als tòpics sobre les dones (i que em perdoni la
Paola), tinc un sentit de l’orientació tirant a nul, i si l’Àlex, guia en mà, em deixa
plantada aquí mateix, no arribaria al càmping ni l’Onze de Setembre. Cosa que
no em sabria gaire greu si no fos perquè la targeta de crèdit no em funciona
(prefeixo pensar que és defectuosa, i no pas que és de tant fer-la treballar),
i per tant passaria gana en aquest país on és gairebé impossible menjar
malament.

Així doncs,
demano perdó a l’Àlex però no puc evitar de murmurar: “una llanxa de
policia! Deu anar a la Questura! Potser Vianello encara no se n’ha anat amb la
Nadia i el nano a menjar gambes a un poblet de costa croata”; “mira,
cap allà es va a l’hospedale civile!”, “ostres,
així que un campo és una plaça com aquestes!”, “deu ser
aquest el palazzo Falier?”, i m’imagino la signorina Elettra
comprant flors al mercat amb la seva elegància impossible.

Fins i tot recordo
amb emoció el conductor de l’autobús que s’ha embutxacat irregularment els 10
euros dels nostres bitllets i em sento en una història del commissario quan veig
pidolaires romanesos organitzats, i dóno un cop de colze a l’Àlex per
assenyalar-li un grup de venedors africans de bosses de mà al carrer. Ell em
mira amb cara de: “què vols? que faci una foto a aquesta gent?” i de
“estàs fatal, noia”. Però decideix ser positiu i em pregunta
simplement: “Què vols dinar?”. I jo responc, amb llàgrimes als ulls:

—Uns tramezzini, si et plau.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!