Deia Al Tall el 1976:
“Qui està despert viu i parla, i qui dorm només somnia, bonica morena. Qui somnia no en trau res i després es desenganya.
Hi havia una volta poble que dormia i que dormia, bonica morena. I de tant que va dormir despert i tot somniava.
Cal que pugem al Montgó, que ixca el sol abans de l’alba, bonica morena. Cal que vetlem per la nit…”.
Deia Lluís Llach el 1979:
“Somnieu. És clar que sí, somniem constantment.
Espereu massa. És clar que sí, ham après a esperar i ho esperem tot.
Voleu massa. És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
Teniu massa pressa. Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar,
tenim pressa, molta pressa…”
El 2010, Òmnium ressuscita aquesta cançó d’en Lluís Llach i en fa un vídeo vibrant.
Que els somnis, com la inspiració, ens enganxin sempre treballant per aconseguir-los!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!