Fins i tot llibres que no he passat de la pàgina 12 (comptant els crèdits), perquè gairebé sempre penso que qui sap si un dia… També guardo els assajos espessos, els llibres difícils en anglès que vaig comprar en un atac d’optimisme, les biografies de científics… en fi, el 99,9% de llibres que han passat per les meves mans, m’agrada conservar-los (un 0,1% els he agafat tanta mania que no puc sofrir compartir-hi sostre, però només són casos rars).
El problema és que també sóc proselitista compulsiva, i m’encanta compartir allò que m’ha emocionat (per no parlar de l’alegria amb què ofereixo els assajos espessos i les biografies de científics que no he llegit mai però qui sap, a les persones que potser sí que les llegiran i fins i tot les entendran).
Total: que vull deixar els llibres però que me’ls tornin! I ja que al post anterior parlava de l’Steven Appleby, avui us deixo la imatge d’un anunci fet per ell que podeu imprimir i enganxar a cada llibre que s’endugui algú de casa vostra. I si sou com jo, ja podeu anar estalviant per comprar-vos una casa més gran i un pot de mida familiar d’antihistamínics.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!