La Tafanera de Saltamartí

Saltamartí llibres. La llibreria de C/Canonge Baranera 78, a Badalona www.saltamarti.cat

9 de març de 2011
0 comentaris

RADIACIONS

Aquest matí he passat per Saltamartí llibres, la llibreria estava mes ordenada que mai, no hi havia
ni un bri de pols enlloc, lluïa tot tant que semblava que estàvem sota una llum
nuclear.

Sembla ser que diumenge els de Saltamartí varen fer inventari
i van netejar la llibreria a fons…

Tafanejant -que és la meva afició natural- m’he topat amb un
llibre titulat RADIACIONS  fet a quatre
mans i dos caps locals, son els de lEnric Juliana i en Julià de Jòdar.

L’he comprat i he dinat mentre el llegia. El llibre és un
llibre de teatre però que és llegeix com una novel.la.

L’he llegit com si estigués al teatre, l’he vist, l’he
sentit, no he fet mitja part l’he llegit d’una tirada…

Te tremp, manté interès per saber a on vol anar a parar,  que passarà?. Però al mateix temps gaudeixes
amb les reflexions dels dos protagonistes de l’obra.

L’argument del llibre: dos antics amics queden al pont
del Petroli per parlar, un d’ells li ha de fer una proposta i la
proposta no és
mes ni menys que la construcció a les tres xemeneies d’una central
Atòmica. El plantejament és delirant, però serveix molt be per fer-nos
 pensar diferents assumptes relacionats amb el
poder, la societat o les relacions  humanes…

Crec que és un retrat de la nostra actualitat.

El llibre va acompanyat d’una introducció de l’Enric Juliana
anomenada EVOCACIÓ  i una acomiadament d’en
Julia de Jòdar anomenat  L’OBLIT.

La lectura de l’EVOCACIÓ i l’OBLIT justifiquen sobradament la
compra del llibre, son una radiografia del nostre immediat passat que ens fan pensar.

No soc una entesa en teatre, però veig l’obra representada,
l’imagino. L’escena i els diàlegs tenen un toc molt Hamletià : dos individus a
la nit sota la llum de la lluna esperant que arribi l’espectre… En aquest cas
l’espectre d’un final sorprenent i potser fins i tot just.

Ha valgut la pena la lectura, però com que aquests temps que
corren son tan perillosos em quedo amb les reflexions; però recordo perquè ningú
acaroni la idea i agafi el rabe per les fulles que: NUCLEAR NO GRÀCIES

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!