La Tafanera de Saltamartí

Saltamartí llibres. La llibreria de C/Canonge Baranera 78, a Badalona www.saltamarti.cat

13 d'agost de 2012
Sense categoria
2 comentaris

Pasajero K, inquilí X

Confesso que he estat molt ocupada i no m’he dedicat a escriure en aquest bloc ni a tafanejar per can Saltamartí.

Les raons han estat dos inquilins, un de desagradable i un altre d’agradable (sembla el sobat acudit…)

Els dos inquilins ja han marxat i ara em queda temps per tornar al bloc.

El primer inquili no el podia fer fora de cap de les maneres: es menjava les meves escombraries, i també els sobrets de química que li col.locava estratègicament, i continuava remenant les escombraries. Finalment el mètode de tota la vida: el parany amb formatge ha estat definitiu.

L’altre inquilí m’ha fet passar uns dies inoblidables i meravellosos, d’aquí aquest post. Li vaig prometre que faria públics els bons moments passats les darreres setmanes. Ja ho veus “X” he complert la meva promesa. Està dit, està fet.

Entretinguda com he estat no he deixat però de fer unes quantes bones lectures que us comento.

Pasajero K”  d’Adolfo Garcia Ortega, l’he anat combinant amb Brins de literatura universal de Jordi Llovet, Donde la eternidad envejece de César Antonio Molina i Aquí descansa Nevares de Pere Calders.

De tan en tan, cal agafar alguns llibres de lletraferits per omplir els immensos buits que tenim. Gràcies als llibres d’en Jordi LLovet i d’en Cesar Antonio Molina, he pogut entendre alguna cosa sobre Stefan Zweig i sobre Kafka, he conegut coses de la biblioteca d’Alexandria i del museu de Pèrgam de Berlin.  

Llegir Pere Calders sempre es una descoberta. Havia llegit “Aquí descansa Nevares” farà més de 10 anys. Ara l’he tornat a llegir i ha estat una nova versió, una nova proposta, he pogut pressentir una forta i acida crítica a la democràcia i als conceptes d’igualitarisme, potser he trobat un Calders més desesperançat. Em pregunto però, si no soc jo la que ha canviat, segur que així és.

Ahir vaig acabar “Pasajero K”. Es tracta de dues persones que busquen al seu interior. Un viatge en tren i la guerra de l’ex-iugoslàvia com teló de fons 20 anys desprès. Uns judicis inacabats, uns cínics responsables europeus que s’aprofiten i miren cap a l’altre banda i com sempre els que busquen potser troben una resposta… El “pasajero K” ha estat una descoberta no us el perdeu.

Ja ho veieu, aquest estiu he estat acompanyada de passatgers K, i inquilins “X” i “R”.

Bon viatge allà on sigueu. Viatgers i inquilins i amics.

  1. Aquí descansa Nevares és de Calders i no de Carner.
    Estic llegint Pasajero K i és excel·lent. Et recomano El comprador de aniversarios.

    Salut!

    Xus // (Bloc elogi de l’escorpí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!