Vull saber què tal està el nou llibre d’en Ferran Torrent. I l’Àlex diu que surt al Presència. Fantàstic! L’hi prenc de les mans (la confiança fa fàstic)…
…però no hi diu res. Només la típica fitxa ínfima amb un tros de text de la contracoberta, que escriuen les editorials: poc més que propaganda. Que frustrants que són aquestes fitxetes. En canvi, dediquen les dues crítiques als llibres següents:
1.- Paremiologia del calendari. Títol de l’article: “Pel febrer, abriga’t bé”.
2.- Alexis o el tractat del combat inútil. Títol de l’article: “L’ordit d’una vida”.
M’enfado, m’indigno, dono la raó a la meva amiga Júlia (“fes un poemari sobre la bava de cargol i et dedicaran mitja pàgina de diari; escriu una novel·la que vulgui arribar als lectors i t’hauràs de despullar al mig del Camp del Barça perquè et facin cas”), també dono la raó als amics que diuen que amb aquests mitjans de comunicació no arribarem ni a la cantonada, i ja no sé a qui més donar la raó quan l’Àlex veu que m’he posat lila i em porta una til·la.
Després miro (en diagonal) les crítiques grosses, i sí, segur que els llibres sobre el patrimoni folklòric mallorquí i la primera novel·la de la Marguerite Yourcenar mereixen la nostra atenció. I també puc estar d’acord que les obres menys comercials necessiten una cura especial. Però espero de debò, de debò, que en Ferran Torrent no hagi de dedicar un poemari a la bava de cargol perquè li facin cas.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!