Josep Iglesis: 81 anys plens de treball, contrastos i esforç. Emigrà de Catalunya al Brasil en busca de la terra promesa, de llibertat i de diners fàcils. Contràriament, com la majoria d’immigrants, hi trobà precarietat, explotació i temps molt durs. 60 anys després visquent-hi, ens explica la seva realitat actual i la realitat actual del Brasil.
Josep Iglesis: 81 anys plens de treball, contrastos i esforç. Emigrà de Catalunya al Brasil en busca de la terra promesa, de llibertat i de diners fàcils. Contràriament, com la majoria d’immigrants, hi trobà precarietat, explotació i temps molt durs. 60 anys després visquent-hi, ens explica la seva realitat actual i la realitat actual del Brasil.
-Per què vas anar a viure al Brasil?
Eren moments propers a la postguerra, la meva terra principal fins aleshores havia estat una zona rural i ramadera. Vaig anar a Barcelona, però no acabava de trobar el meu lloc. Un conegut va tornar de Brasil i em va explicar marevelles del país i de la forma de guanyar ràpidament diners. Això em va enlluernar i va fer que em decidís a anar-hi.
-Què t’hi vas trobar a l’arribar-hi?
Quan vaig arribar vaig trobar misèria, res del que el meu amic m’havia explicat era veritat. Vaig haver de començar de zero. Treballs de baixa qualitat, moltes hores, molt patiment, males condicions de vida i gana. Va ser duríssim.
-A què et dediques ara? Com vas aconseguir canviar la teva situació?
Amb el temps vàrem saber organitzar poc a poc petits negocis de costura i a base de treballar molt, poder adquirir petits locals on treballàvem moltes persones per aconseguir beneficis i així mica en mica anar pujant de nivell.
Per sort o per desgràcia, un desafortunat accident va ajudar-me i va canviar-me molt la vida. Així, el pagament de l’assegurança va servir per obrir el camí per la compra de locals dels quals ara visc del seu lloguer.
-Com recordes aquell passat?
Molt dur, però a la vegada, vist des del present, un període on l’esforç humà i l’ambició personal ajuden a sortir del pou. Fins que no et trobes al límit no saps com actuaràs i com et sentiràs, i en el fons, sempre li trobes la part positiva a tot. Jo ho vaig trobar amb l’amor i la companyia de la meva dona.
-On vius ara? Com és el teu poble?
Actualment visc en una urbanització privada de Mariporá. És un poble a uns 30 kilòmetres de Sao Paulo. És un poble que aquí diríem d’estiueig, però la nostra urbanització està una mica separada del centre del poble. A prop hi ha una gran presa i una de les presons amb delinqüents més perillosos del país.
-Com descriuries la realitat social del Brasil?
Molt estratificada. Molta gent que pot viure molt bé gràcies al treball i no cal dir , alguns també de la manipulació de negocis i especulació. Altres diríem classe mitjana i molts molts desafortunats que viuen en condicions impensables als països de renda alta. Sense oblidar els nens del carrer i els sense sostre .
Això a les grans ciutats . En els pobles conviuen diferents ètnies més rurals i amazòniques
-Hi ha molt desnivell?
Molt i és evident a les grans ciutats a la vegada que entre grans ciutats i zones rurals i selvàtiques
-Quants anys fa que has vingut? Ha canviat molt d’ara a abans?
Fa uns 60 . Sí . L’arribada de gent de molts països europeus i veïns va fer canviar l’ imatge. En els darrers s’està convertint en una economia emergent , tot i que molta gent del país encara no ho percep.
-Hi ha molta inseguretat ciutadana?
Bastant i segons les zones. Més evident de cara als no autòctons
-Com és la societat Brasilenya, quin és el caràcter general de la població?
És molt variada, ja que hi conviuen ètnies i vinguts de diferents llocs. Tot i això és una gent alegra, treballadora i molt optimista. Molt disposada a les festes i alhora, que creu en moltes religions.
-Brasil és com ens el vénen a Occident?
Probablement no. La imatge idíl·lica turística , no és la real. S’ha de tenir present que Brasil és molt gran i les diferents zones ( nort, centre, sud, costa) són de característiques molt diferents, tant social, econòmica com geogràficament.
-Creus que Brasil amb els recursos que té podria ser ric?
Ben gestionat , sense corrupció i sense interferències econòmiques externes sí.
-Què és el que més t’agrada i menys del Brasil?
La possibilitat de treballar que hi ha si un és emprenedor i amb ganes de fer-ho i la manca d’estabilitat econòmica general que ha existit amb la possibilitat d’especulació i corrupció. L’ inseguretat general també la considero una lacra.
-Què et sents més català o brasileny?
Un català al brasil.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!