Crònica sobre la conferència de Josep Cuní
La conferència sobre les experiències de Josep Cuní va derivar en la situació actual del periodisme. El principi del la conferència es va veure marcat per un “No m’agrada definir-me”, però tot i aquest començament va acabar dient que era un tipus de periodista en extinció.
Sense por al què diguéssim o poguéssim opinar, en Cuní va dir que el periodisme, la informació, ha passat a estar en un mercat. La informació s’ha convertit en una mercaderia. Ja no es tracta d’informar del que nosaltres volem o creiem més interessant. Ara el periodista es veu en una situació on el que es porta és la premsa rosa, s’ha d’adequar i informar del què el públic demana. Com el mateix periodista va dir, s’han d’utilitzar tots els colors de la paleta. Podem parlar d’una vocació però el què es cert és que ara importa molt l’audiència, així que cal mostrar el què la gent vol veure.
A més a més, en Cuní va explicar quines pors perseguíen el periodista. La por a no quedar bé socialment és la què marca del què es pot parlar a tv, ràdio… També és una por que arriba de la mà de la por a perdre el lloc de treball. Totes les pors que té un periodista acaben sent autocensores per un mateix.
La conferència va acabar amb una ronda de preguntes. Enacara que hi havia poc públic a la sala, les preguntes no van parar de surgir. El públic va voler tafanejar sobre la experiència del periodista i fins i tot, es va obrir una polèmica amb un oient sobre la participació de la Pilar Rahola en el el programa que presenta Els matins de tv3.
Un periodista que deixa la màscara televisiva a casa
La conferència de Josep Cuní em va sorpendre perquè va ser sincer, es va convertir en un home que deia la veritat i la seva opinió sense pensar en tot el què poguès succeir després. Va parlar de com veia el periodisme, una forma de mercat, va explicar que ell en una situació determinada podría acceptar el presentar un Gran Hermano, això va relfectir que una vocació és una vocació però que molts cops has d’escollir una opció que t’agrada per diners. Es podría dir que va mostrar al públic la seva part més materialista. Això va ajudar a conèixer més la vida del periodsta des de dintre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!