– Relacions tenses entre els ciutadans d’ambdós països.
– Gran ajuda humanitària de la República dominicana.
La solidaritat mostrada pel poble dominicà en el terratrèmol que va devastar Haití ha provocat que els ciutadans de l’antiga colònia francesa ja no mirin amb recel els seus veïns caribenys. Abans de la catàstrofe les relacions entre els dos governs eren cordials però la rivalitat ciutadana era força important. Després del sisme, els haitians veuen els dominicans com uns germans que van aparèixer en el moment que més ho necessitaven, subministrant ajuda de tota mena. Abans del devastador fenomen natural, els conflictes per la presència d’immigrants haitians il·legals a la República Dominicana estaven a l’ordre del dia. Tot i que l’origen de les tensions es remunta en l’època colonial quan els haitians van ocupar el territori dominicà durant 22 anys. A més, durant el segle XX, el govern dictatorial dominicà de Trujillo va crear un corrent entre la ciutadania que tenia com a objectiu fer creure que els haitians volien reocupar la República Dominicana. D’altra banda, les diferències culturals entre els dos pobles no ajudaven a disminuir les tensions. Però l’ajuda dominicana cap al país francòfon ha revertit la situació. El suport de la República Dominicana es basa en accions molt variades, la cessió de tots els hospitals del país pels ferits haitians, diverses conferències que està duent a terme la República Dominicana perquè els països rics recaptin fons per reconstruir Haití i l’ elaboració de plans per part dels tècnics d’ambdós països per la recuperació de l’antiga colònia francesa.
Totes aquestes accions van ser destacades per la premsa dominicana, la qual va remarcar que era el moment adequat per deixar enrere els enfrontaments anteriors i que el que en aquell moment tocava era agermanar-se amb el país veí que no mereixia un sofriment tan accentuat per culpa d’una catàstrofe natural Però no va ser fins ben entrada la tarda quan les autoritats dominicanes van rebre la notícia que Port au Prince, la capital d’Haití, havia quedat completament destrossada. Just en saber l’abast de la catàstrofe el president dominicà, Leonel Fernandez, es va posar en contacte amb el seu homòleg haitià, René Preval per dir-li que estava a la seva disposició per tot el que fes falta.. El primer que va fer Fernández va ser desplaçar efectius tant de la Defensa Civil com de la Creu Roja per desplaçar els ferits cap a l’hospital més proper a la frontera entre ambdós països, a banda de les ajudes ja esmentades amb anterioritat.
En menor mesura el terratrèmol també va afectar la República Dominicana, tot i que va tenir poques conseqüències pel país ja que únicament algunes escoles de la zona fronterera van quedar malmeses, tot i que si que és cert que la catàstrofe hagués pogut ser més devastadora perquè el Centre de Prevenció de Tsunamis del Pacífic, havia avisat de l’alarma de tsunami just després del terratrèmol tant a Hiatí com a la República Dominicana, fet que finalment no es va produir. Malgrat que no va causar danys materials de molta importància, el sisme es va sentir en moltes zones del centre, nord-est , sud , est, i centre del país. També es va notar a la capital, Santo Domingo, on després del sisme milers de persones van sortir als carrers com a mesura de prevenció per evitar danys més greus i davant l’amenaça de la possible destrucció d’edificis, que al final no es van produir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!