R d'acció

Joc de paraules de la paraula redacció que fa referència a la tasca d'escriure i comprende tant en grup com individualment. Bloc del Seminari IV Grup 20 d'Introducció al Periodisme de la FCB de la URL.

20 de maig de 2010
0 comentaris

La germanó de dos pobles

Guillermo Vasquez Reyes, empleat consular del Consolat de la República Dominicana a Barcelona, explica en aquesta entrevista com es va viure el terratrèmol d’Haití a la República Dominicana, el canvi que va suposar la catàstrofe natural en les relacions entre els dos països i aspectes de la realitat política, econòmica i social del país

 

1- Com es va viure al país el terretrèmol d’Haití?

En principi no se sabia el seu abast, però es va sentir una mica a la República Dominicana, cap a les 5 de la tarda. Després ens van arribar les notícies que havien morts milers de persones a Port au Prince i que havia caigut el Palau Presidencial. El President del Govern dominicà, Leonel Fernández va posar tota l’assistència necessària, tant a nivell de la Defensa Civil Dominicana com a nivell de la Creu Roja, que van permetre que centenars de persones arribessin a l’hospital més pròxim a la frontera entre els dos països. Inclús el president dominicà  va parlar amb el President del Govern d’Haití, René Preval, per posar-se a la seva disposició i ajudar-lo en tot el que fes falta. A més el poble dominicà va crear un corrent d’ajuda per Haití, sentint profundament la catàstrofe del poble veí

 

2- La República Dominicana va oferir algun tipus d’ajuda humanitària a Haití?

La República Dominicana va acordar que tant la Secretaria de Salut Pública com els hospitals del país prestarien les ajudes necessàries als haitians., deixant en un segon pla els malalts dominicans menys vulnerables per poder deixar més espai als ferits haitians. La Secretaria d’Obres Públiques també va ser autoritzada per poder socórrer els haitians. La Premsa dominicana va destacar el següent: “El pueblo dominicano se ha volcado para ayudar a Haití. Lo que ha ocurrido en Haití no tiene precedente. Es demasiado dolor. Demasiado sufrimiento. Aquí se paran las diferencias absurdas y se impone la solidaridad pura y simple. Abierta y decidida. Es este el justo momento para ayudar a un pueblo hermano. Démosle la mano y el alma a un pueblo que no merece tanto sufrimiento”.

 

 

 

 

 

3- Han canviat les relacions amb Haití després dels terratrèmol ?

El que si que es veu ara, és que els haitians ja no veuen els dominicans com uns enemics, sinó com uns germans que van arribar quan més ho necessitaven per ajudar-los. Evidentment les relacions han millorat i malauradament ha estat la catàstrofe la causa principal que ha propiciat la unió entre els dos pobles. Aquesta millora queda palesa en el fet que els tècnics dels dos països elaboren conjuntament els programes que serviran per la recuperació d’Haití.

D’altra banda, la República Dominicana està realitzant diverses conferències amb l’objectiu que els països més desenvolupats aportin diners que permetin ajudar a Haití. A més entre el 17 i el 20 de maig està prevista una nova conferència a Madrid, patrocinada pel govern espanyol, amb l’objectiu d’obtenir més recursos econòmics per la reconstrucció d’Haití

 

4- El terratrèmol va afectar alguna zona de la República Dominicana ?

El terratrèmol no va causar danys importants al país i només algunes escoles van presentar petits desperfectes

 

5- Com eren les relacions amb Haití abans del terratrèmol?

Abans del terratrèmol les relacions amb el govern haitià eren bones, mentre que els ciutadans encara no havien digerit els conflictes d’èpoques passades. Després del terratrèmol l’opinió de la societat haitiana respecte els dominicans ha canviat totalment degut a l’ajuda proporcionada tant pel govern com per la població en el seu conjunt.

 

6- Hi ha conflicte amb els immigrants haitians del país?

En els darrers anys si que s’han produït alguns conflictes amb haitians que cometien delictes, provocant que la població en alguns pobles petits reaccionés contra la presència d’haitians. Però no és un problema que afecti tot el país, ja que haitians i dominicans conviuen de forma pacífica, tant a la ciutat com al camp.

 

7- Quina és la situació política de la República Dominicana?

La República Dominicana gaudeix d’una de les democràcies més consolidades d’Amèrica Llatina, fet que s’ha accentuat en els darrers 20 anys. El passat 16 de maig es van celebrar les eleccions nacionals per tal d’escollir un nou Congrés, així com els alcaldes i regidors.

 

8– El país es troba en alguna organització supranacional?

La República Dominicana és membre de l’OEA, que agrupa diferents països d’Amèrica, de l’ONU i els seus organismes vinculats, del Banc Mundial, etc..

 

9- Amb quins països de la seva àrea d’influència manté millors relacions?

La República Dominicana no manté cap tipus de conflicte amb els països del seu voltant. Es tenen unes grans relacions amb Brasil, Cuba, Veneçuela, Estats Units i tot Centreamèrica, amb qui manté un parlament regional comú, el Parlacen, que té com a principal objectiu aconseguir la unió entre els diferents pobles que el formen

 

10-Com són les relacions entre EUA i la República Dominicana?

Els Estats Units són el receptor de més del 70% del comerç de la República Dominicana, fet que implica una forta dependència de l’economia nord-americana. No obstant, el país ha anat diversificant el seu comerç, aspecte que li ha permès minimitzar els efectes de la crisi econòmica mundial, aconseguint un creixement de la seva economia que en el primer trimestre de 2010 oscil·la al voltant d’un 7,5%.. A Estats Units resideixen al voltant d’un milió de dominicans, les remeses dels quals són molt importants per l’economia dominicana

 

11-L’arribada d’Obama ha canviat la relació?

Les relacions amb Estats Units sempre han estat bones, tot i que si és cert que amb Obama existeix una millor sintonia

 

12-Quin és el sector econòmic predominant a la República Dominicana?

El turisme i el sector serveis.

 

13-Quina és la situació econòmica de la República Dominicana respecte els països del voltant?

La República Dominicana és una economia petita, però el seu desenvolupament econòmic durant aquests tres anys de crisis ha estat satisfactori. Amb un creixement de 9,2% el 2007, 5,7% el 2008 ,1% el 2009 i un 7,5% per cent durant el primer trimestre de 2010. Tot i aquest creixement continuat no s’ha pogut eliminar la pobresa, la qual afecta un 35% de la població dominicana.

 

14-Algun cop el país ha patit una catàstrofe natural que hagi sacsejat la seva economia?

La República Dominicana està situada en una zona on els huracans i ciclons i són molt presents, i quan passen pel país l’aparell productiu queda molt afectat, sobretot el sector agrícola

 

 

15-La República Dominicana és un país receptor d’immigració?

La República Dominicana sempre ha estat un país receptor de població haitiana. En els darrers anys han arribat immigrants procedents d’altres països llatinoamericans i d’Europa, d’on van arribar un gran nombre d’immigrants durant la primera meitat del segle XX

 

16-Quin és el destí dels immigrants dominicans?

L’emigrant dominicà es dirigeix principalment als Estats Units d’Amèrica, on hi ha una colònia dominicana força densa. Després es troba Europa on Itàlia i Espanya són els principals receptors d’emigrants, En el cas d’Espanya, la població dominicana es concentra a Barcelona i Madrid.

 

17-Es realitzen projectes solidaris desde Barcelona direcció República Dominicana?

Existeixen algunes institucions espanyoles que realitzen programes d’ajut a la República Dominicana. Algunes ONG també mantenen programes solidaris

 

18-L’escolarització a la República Dominicana és alta respecte els països del voltant? 

L’escolarització a la República Dominicana és obligatòria fins als 14 anys, tot i que l’educació pública és força precària per la manca d’inversió. La República Dominicana destina pocs recursos a l’educació, en comparació amb altres països d’Amèrica llatina. Els nivells màxims d’inversió es dirigeixen a l’educació bàsica i superior. La taxa de matriculació d’educació primària arriba al 94% de la població en edat escolar. Al voltant d’un 17% de la població entre 18 i 24 anys assisteix a la universitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!