R d'acció

A Catalunya, Bolívia és el país d’on més immigrants venen últimament, amb un increment del 46% en el darrer any.

I amb el so de fons del charango Bolívia intenta sortir de la pobresa. Mira ser ella mateixa, amb els seus avantatges, amb la seva riquesa, però també amb els seus desperfectes i les seves mancances. Quin país renunciaria a ser ell mateix, a la seva realitat? Bolívia sempre s’ha mostrat tal i com és. Des de Sucre, la capital, fins als racons més inhòspits del país. I des del propi territori arreu del món on se l’ha volgut escoltar, i se li ha mostrat un mínim d’interès.

Bolívia, la Bolívia de l’Steffy, una nena de vuit anys quan va arribar a Catalunya, que volia aprendre el català i que es mostrava molt tímida quan li preguntava coses del país d’on venia. La Bolívia de l’Steffy, una noia, ara, de vint-i-un anys, que amb mitja carrera d’enginyeria sota el braç, accepta, amb un somriure als llavis que feia molt que no li veia, a respondre tot el que ara li pregunto sobre Bolívia, la seva Bolívia, el país que va deixar enrere fa tretze anys.

Gràcies al meu pobre bagatge cultural sobre Bolívia -però bagatge en definitiva-, he pogut trobar uns breus i unes notícies informatives que m’han interessat, i molt. He volgut parlar de tot. De l’ensenyament, de la cultura, de la política, de la societat. De la realitat boliviana. Dels múltiples errors, de les grans mancances que encara la Bolívia de l’Steffy ha de superar.

I tot parlant amb l’Steiner per a l’entrevista, m’he adonat que, darrere la Bolívia corrupta, gris, darrere la Bolívia pobre, trista i menyspreada per a molts, hi ha un país que vol mirar enfora sense deixar de créixer endins. La Bolívia dels supervivents, dels avis i àvies que volen viure en un país millor, o que mouran cel i terra perquè els seus néts el puguin gaudir.

Aquesta és la Bolívia que jo conec. Encara que sigui des de casa, sense haver tingut mai l’oportunitat de passejar-m’hi. La Bolívia que encara el seu futur per a créixer endins, amb la ferma voluntat de crear, i no la de conquerir.

És aquesta, i només aquesta, la Bolívia de la meva amiga Steffy. La que ella m’ha explicat. La que jo em crec. La que jo conec. La que, tan de bo, algun dia pugui veure i viure amb els meus propis ulls.

Pachi iyaw ukakama Jichha, Volívia
Gràcies i fins aviat, Bolívia