Una gran quantitat d’idiomes conviuen a l’Ecuador.
El quechua és la llengua indígena mes extesa.
Estudis recents afirmen que un 94% dels ecuatorians domina l’espanyol, que sens dubte és l’idioma oficial i el més parlat en les grans ciutats. Tot i així, en aquest país hi conviuen una gran quantitat de pobles indígenes, cadascun amb la seva propia llengua. La majoria de llengües parlades en aquests pobles, tots situats en zones de muntanya o selvàtiques, provenen del quechua, el pare d’una gran familia de llengües.
Que el quechua tingui tantes subdivisions no significa que entre els diferents pobles parlin amb diferents accents o petits canvis en l’ús de paraules, sinó que més aviat l’hauríem de comparar al llatí. Es tracta d’un idioma que s’ha subdividit i ramificat tantes vegades, que ha provocat l’aparició de varietats totalment diferenciades tot i tenir un origen comú. Així doncs, en algunes zones de l’Ecuador es parla el Lamas i el Chachapoyas, tot i que a països veïns com el Perú o Bolivia s’hi parla el Quechua central, el Quechua del sur i el Pacaros, entre d’altres.
El quechua es una llengua originaria de la regió dels Andes, que s’exten al llarg de sis països. Va començar a extendre’s a partir del segle XVII i actualment és parlada per més de vuit milions de persones. Un cens realitzat l’any 2004 a l’Ecuador va determinar que unes 50.000 persones, aproximadament el 4% de la població, l’utilitza diariament. Altres idiomes d’ús oficial per la seva qualitat de llengües ancestrals, tot i que parlats per un percentatge ínfim de la població, són el shuar i el tsàfiqui.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!