Commonmisery

I tu, més. Tenim una campanya electoral que produeix vergonya –més vergonya encara de la que és habitual en una campanya electoral-, que es desenvolupa a cop de piulada i contrapiulada, i  en sessions de zoom (o la plataforma que més us abelleixi) reservades a seguidors masoquistes que necessiten una ració d’amado líder en vena per sobreviure més enllà de netflix. Poseu-vos la mà al cor i confesseu que no us heu llegit cap ni un dels programes de cap partit polític dels que es presenten, ni tan sols el del partit que votareu i/o els dels partits que possiblement podrien estar entre els que finalment votareu. Si és que aneu a votar, és clar.

Heu fet bé, de no llegir-los. Són una mena de declaracions d’intencions (algunes fan molta por) que, en el millor dels casos, no poden respondre a la pregunta elemental del “i això, com es paga?”, tant més elemental quan Catalunya no té recursos propis sinó que, ara per ara, depèn de su graciosa majestat via empreses de l’Ibex per anar fent. No penso entrar en detalls, que per això estan els economistes nostrats i servidora només és una periodista jubilada que va poder votar per primera vegada quan tenia 30 anys i dos fills, i ja se sap que “la gent gran”, així, en general, som uns conservadors i votarem tots al pepé o al pedecat, en el millor dels casos. Però, vaja, comptant amb els dits, em surt que si tinguéssim els pressupostos que maneguen els bascos per allò del concert econòmic (aconseguit en el seu estatut, perquè ja l’any 1953 el dictador va premiar la “fidelitat” a la seva causa restituint el drets forals); si tinguéssim, doncs, els recursos del bascos, ens sortirien, més o menys, uns nou mil milions d’euros més cada any –i els tindríem a la caixa, perquè els bascos recapten els impostos i després paguen la resta a l’Estat, no a l’inrevés- . 9.000 milions serien uns 25.000 pisos socials, així per la brava, en un sol any.  Ep, que no estic parlant d’independència ni coses d’aquestes, només faig una petita comparació per veure si entre piulada i piulada des del sofà decidiu pensar una mica. Au, vinga, feu-vos els primmirats i digueu que no aneu a votar, que no serveix per a res.

Doncs, mireu, anar a votar, i votar les opcions correctes, serveix només per a una cosa: per revoltar-nos.  No hem arribat, encara, a la revolució, què més voldria aquesta periodista jubilada que, com que és gran, segur que votarà opcions conservadores.

És evident que, sense els enciclopedistes, no s’hauria produït allò que s’anomena pomposament la Revolució Francesa. Una servidora, que només es una periodista jubilada i etcètera, va començar la seva educació sentimental (políticament parlant) llegint una cosa horrible que es deia Los principios elementales del materialismo histórico, escrit per una deixeble de Rosa Luxemburg, que ja té mèrit, i del qual només vaig entendre que, si una societat vol avançar, cal que conegui la història per evitar de caure en els mateixos errors. La presa de la Bastilla va ser una revolta, no una revolució. No hauria estat possible sense tot el pensament anterior generat per Voltaire, Diderot, Dalembert i tota la resta, però va ser una revolta, immensa evidentment, perquè va canviar per sempre més el règim anterior. No va haver una revolució en l’assalt a la Bastilla, sinó una revolta que ens va deixar, nogensmenys, i després d’uns quants anys de lluita ferotge entre faccions diverses, les bases d’un ideari republicà que encara és vàlid. Per mi, ens va deixar, sobretot, el concepte de ciutadania. Aux armes, citoyens, mai més serem súbdits.

En aquestes eleccions no està en joc cap revolució. Està en joc la revolta. Les revoltes són ràpides, les revolucions són lentes. Pot haver una revolta sense que després hi hagi una revolució. Però és impossible una revolució si abans els ciutadans no es revolten.

En aquestes estem. Som en temps de revolta, mentre covem la revolució –les revolucions, totes les revolucions que somniem-. No hem après encara a posar-nos d’acord sobre les revolucions. Però, com a mínim, conjurem-nos per fer la revolta. En aquest lloc concret del planeta, en aquest moment precís de la història. La revolta del poble menut. La revolta dels segadors.

La revolta.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!