BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Tancament d’Urnes
23J 2003

Vot 1r d’Octubre i DUI

Nul, blanc o abstenció massiva.

No! a Espanya!

Tancament d’urnes espanyoles

https://www.vilaweb.cat/noticies/tancament-urnes-espanyoles-julia-de-jodar/

La segona part, de l’article de Julià de Jòdar, aborda les condicions que ha de tenir l’enxarxat unilateralista, l’organització que necessita el conjunt del Moviment per a la Independència.

Per a l’objectiu de la Independència, el Poble independentista no pot delegar la sobirania als Partits polítics, sempre distrets amb el dia a dia i sotmesos als capricis, dictadura i prohibicions de l’estat espanyol de les autonomies.

Ens cal llegir detingudament aquesta segona part i actuar en conseqüència.

* “criats”
“Els nostres dirigents no tenen sentit d’estat i actuen com criats” @santiagoespot @8tv

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC

PS1:

Article de Julià de Jòdar:

Tancament d’urnes espanyoles

L’abstencionista de les municipals no té davant els ulls raons de pes per a ajudar ningú més a fer perdre quatre anys més a Madrid.

Julià de Jòdar

Comentari a la primera part, d’aquest article de Julià de Jòdar:

Com diu Francesc Llach, en el seu comentari a la darrera Tertúlia proscrita de Vilaweb, jo també veig més eficaç i concret el vot nul “Primer d’octubre i DUI”.

Com hi diu Jaume Bonet “cal culminar la DUI”.

I tal com Florentina Vilanova hi aconsella “cal l’abstenció massiva”.

Per tot això, jo proposo i exclamo:

“El clam per a l’abstenció”

23J 2023

Ara és l’hora, ara que ja hem començat.

Catalans, abstinguem-nos de ser espanyols!

Vot nul, vot blanc, abstenció:

Siguem clars: No Espanya !

Siguem ferms: 1r octubre i DUI

Siguem conseqüents:
Independència ja!

Ara és l’hora de dir “Prou”!
Sense aquesta ruptura sempre serem “criats*” i esclaus, víctimes del lladre, violent, inquisidor i repressor espanyol.

És hora de trencar el nostre rol d’oprimits i subjugats que arrosseguem des de fa tants segles.

A les darreres eleccions municipals, molts vam començar i ens vam afegir aquesta abstenció ja perssistent, vital i permanent que havíem aparcat el Primer d’Octubre de 2017.

Empoderem-nos més i més, tornem abstenim-nos ara, perssistim i completem. Sense por, sense dubtes, … Si ens fan més mal sobreposem-nos, no claudiquem, no, ara no!

23J 2023
Vot nul, blanc, abstenció!
“Primer d’Octubre i DUI”

Som-hi ja!

Continuant l’edificació de la ja incipient República Catalana Independent, encimentem-ne els fonaments.

I tingueu-ho ben clar, actuals partits polítics catalans, el nostre vot ja no és captiu vostre!

(Salvador Molins, Berga)

Demés comentaris:

Foto del perfil de Jordi Sanahuja
Jordi Sanahuja

07.06.2023  |  02:34

Quina seria la millor posició de força del independentisme en les properes eleccions?. Bloquejar el Gobierno de Espanya. I com es pot fer?. Tenint una representants independentistes que ho faci. Es tracte a obligar-los a fer un govern PP-PSOE que trenca tors els seus esquemes.
En les darreres municipals, el correctiu a ERC ha sigut majúscul, ja que son els que ens ha traït i tots sabem que si Junqueras desapareixés del mapa polític, el independentisme hauria vençut la resistència mès gran i podria encarar de nou el futur amb Il·lusió. També ha sigut castigat les CUP’s per haver fet la pinça amb ERC en l’elecció del passat govern de la Generalitat. JxC està en observació a l’espera de saber quina ànoma guanyarà, la que lluita sense concessió amb Puigdemont al capdevant o els més acomodatisi. Està guanyant el combatiu i els hi hem de fer costat: Jordi Sánchez (el infiltrat de ERC a Junt ha marxat amb la cua entre cames), Giró, el millor adversari de ERC per assumir un paper negociador amb Espanya, s’ha retirat a instàncies de Puigdemont, la representant de JxC en els darrers anys a Madrid (Nogueres) repeteix i el seu esperit de combat ja l’ha demostrat no fent cap concessió a Pedro Sánchez. JxC han sortir d’aquest govern nefast perden més de 20 milions en sous que han passat a les butxaques de ERC.
Mentre tant tenim el darrer lluitador insubornable a l’exili que va posant contra les cordes a Espanya devant Europa i que necessita que el seu partit, sí el seu partit, faci la feina dins de l’estat espanyol. Fins ara, en els darrers 5 anys ha sigut combatut amb la pinça PSOE-ERC.
Quines garanties volem més per part de JxC que faran la feina de bloqueig tant necessària per desestabilitzar Espanya?. Castellà se JxC ja ha dir que volen els vots per bloquejar Espanya si no ens donen admistia i referendum. Tots sabem que no ho tindrem i per tant: bloqueig.
A JxC saben que estan a la picota i que han de fer bloqueig o en les properes eleccions catalanes (d’aquí a quatre dies) se’ls castigarà durament, tal qual s’ha fet amb ERC.
Està tot en ordre i no veig perquè no confiar enJxC. Cap vot a ERC, el veritable càncer per nosaltres, i soport a una representació catalana de bloqueig al Parlamento Espanyol.

Foto del perfil de Oriol Roig
Oriol Roig

07.06.2023  |  00:35

Hi ha una manera mes efectiva de castigar els partits autonomistes que no pas abstenint-se o votant nul o blanc: votant una opcio extraparlamentaria. Se me’n fot quina sigui. Diguem-ne partit X. El nombre d’escons es fixe, i es reparteixen entre els diversos partits d’acord amb la regla d’Hont. Si no votem o fem un vot dels que no compta, el nombre d’escons segueix essent el mateix. Si votem X i X no arriba al 3% dels vots a efectes de castig, el resultat es molt similar al de votar en blanc. Ara be, si X arriba al 3 % dels vots emesos treura escons als partits que volem perjudicar. En certa manera, un vot a X pot comptar mes que un vot no emes o no comptat.
Crec que a Madrid no hi tenim res a fer, i tant s’hi val quina sigui la X que acabi anant-hi , si hi acaba anant alguna. Pero cada esco que no vagi a parar ni a un partit espanyolista ni a cap dels tres partits no declaradament unionistes (em nego a dir-los independentistes), per a mi es un triomf.

Foto del perfil de Victor Cucurull
Victor Cucurull

06.06.2023  |  23:52

el teu raonament és trampós Julià perquè l’abstenció només es pot interpretar com a expressió del tant-se-me’n-fot-tot. Si de veritat volem plantar cara cal votar amb la papereta de l’1 d’octubre i marcant el SÍ. Ara bé sense una bona campanya prèvia -tenim temps per fer-la- i sense el compromís de persones referents com tu, oblidem-nos-en. Quedem-nos a casa i que guanyin ells, els d’allà i els d’aquí, els espanyolistes de dretes i els d’esquerres.

Foto del perfil de Soledat Balaguer
Soledat Balaguer

06.06.2023  |  23:02

Demano a tothom que repiuleu a primera hora del matí, per totes les xarxes que tingueu a la mà, aquest article.
Orgullosament independents. Fem-ho possible.
Gràcies, Julià

Foto del perfil de Roser Bravo
Roser Bravo

06.06.2023  |  22:46

Finalment ara es veu clarament que no s’ha de participar de les eleccions del País veí. La minoria que ho vèiem d’ençà de l’1 O, avui ja no serem, almenys, tanta minoria. I és que al demanar el nostre vot tots els Partits Independentistes, per con còrrer a les eleccions generals d’Ñ, estaven conseguint legalitzar novament l’autonomia catalana trencada pel guanyat Referèndum d’Autodeterminació. Valents independentistes!!!

Foto del perfil de Núria Florensa
Núria Florensa

06.06.2023  |  22:40

Molt bon article gràcies. Si em permet, quan parla de l’abstenció a les municipals, li agrairia a vostè i a molts altres q no menystingi els 45.000 vots nuls. A casa 2 el vam exercir amb la papereta 1-O, en conseqüència, ben conscients.

Foto del perfil de Joan Benavent
Joan Benavent

06.06.2023  |  22:18

No crec que s’hi pogui afegir res més. No fer el tancament proposat d’urnes i restar empantanegats en aquests llots podrits és propi de masoques adictes al porno dur de cuir. Esperem que l’abstencionisme reventi la presa i les aigues s’emportin riu avall els vividors titafredes que infesten el país.

Foto del perfil de Salvador Balcells
Salvador Balcells

06.06.2023  |  22:16

Així sigui.

Foto del perfil de Núria Coma
Núria Coma

06.06.2023  |  22:11

Totpoderós article.
Tal com nosaltres. Contínuament infravaloren el poder que tenim però de tant en tant “fem coses” que ens recorden que es a les nostres mans canviar-ho tot.
Som capaços de votar tossudament independència malgrat tot i tots i ho serem i és més difícil ,després d’haver defensat les urnes amb el cos, de no votar, de dir prou.
Som capaços de fotre fora de les nostres vides aquells a qui tan vam admirar, ajudar econòmicament, defensar a Urquinaona, a l’aeroport, a la Junquera, aquells per a qui penjàvem llaços groc a tothora a tot arreu, per a qui vam pujar cims i vam fer marxes per la llibertat, llibertat que per algun miler de persones perilla per haver-los defensat.
Aquells que poc a poc han oblidat tot això, que han venut l’autonisme pacífic a canvi dels indults, que ens han desmobilitzat, humiliat , enganyat i traït .
Els fotrem fora perquè volem la independència que no serà fàcil amb l’enemic que tenim davant però que és molt més difícil amb l’enemic a casa

Foto del perfil de Ferran Majó
Ferran Majó

06.06.2023  |  21:56

Els tres partits autonomistes han fet boicot actiu a l’1 d’Octubre i als represaliats que el varen defensar.
L’esquerra espanyola i la dreta espanyola, la mateixa llei mordassa, la mateixa repressió. Espanya sempre ha estat ultra-dreta. I res no impedeix, una altra vegada, una investidura del PP amb els vots del PSOE. Després de que et demanin que els votis per salvar-los de la dreta! ja ja ja! Que es busquin els seus salvadors a una altra banda.
No juguem una altra ronda d’aquest joc trucat de cartes marcades.

Article de Julià de Jòdar:

Tancament d’urnes espanyoles

L’abstencionista de les municipals no té davant els ulls raons de pes per a ajudar ningú més a fer perdre quatre anys més a Madrid.

Julià de Jódar

06.06.2023 – 21:40
Actualització: 06.06.2023 – 21:54
@julidejdarmuoz
VilaWeb

“Tancament d’urnes espanyoles”

Una de les qüestions centrals a dirimir en les pròximes eleccions espanyoles, des del cantó del moviment independentista, és la continuïtat o l’augment de l’Abstenció registrada a les municipals d’enguany. Per començar, i en espera que ERC, Junts i la CUP iniciïn la campanya, no sembla que a l’abstencionista de les municipals se’l pugui estimular gaire perquè participi en unes eleccions espanyoles. En termes generals, l’atmosfera regnant entre les bases independentistes decebudes amb els partits que van votar el 2021 és que la morta i enterrada legislatura espanyola ha estat un fiasco per als valedors de taules i diàlegs. Donar suport al govern de Pedro Sánchez, que, frare, cuiner i comensal, ha portat a la catàstrofe municipal el seu partit, obrint de passada les portes al franquisme disfressat o desvergonyit, s’ha produït entre una cadena d’errors tàctics que justificarien, per ells mateixos, enviar Gabriel Rufián i els seus valedors a un ostracisme mal remunerat.

La prova fefaent del fiasco esmentat és la vigència de la repressió punyent i sense fre. N’hi haurà que diran que cal aturar més que mai l’extrema dreta per evitar-ne la crueltat pública i manifesta, però si aquesta consigna no ha pogut evitar el seu ascens a les municipals catalanes, no sabem per quins set sous s’aconseguiria en unes d’espanyoles. Ben al contrari, encara que les esquerres espanyoles, tancades a la sala de miralls grupuscular, superessin la seva desmobilització al crit de “No passaran!”, la política catalana podria entrar en una fase definitiva de sucursalisme i provincianisme. I, en això, l’independentisme participatiu hi tindria una doble responsabilitat: per activa, anant al Congreso a fer de beneit útil, estil Rufián, i per passiva, en ignorar la força real a casa.

Una segona prova fefaent del fiasco haurà estat la pèrdua de posició competencial de Catalunya en relació amb la burocràcia d’estat que l’ofega, de la qual no pot aconseguir traspassos, concessions, inversions sostingudes i controlables des de Barcelona, o, senzillament, que ha de patir frens, boicots i trampes quan el parlament legisla contra els seus interessos político-administratius. Finalment, i a fi de no cansar el sofert lector i la lectora benèvola, la trombosi del conflicte polític generat el Primer d’Octubre ha imposat una representació fantasmàtica de la realitat: l’activitat política que es desplega davant dels ulls com si fos realitat és, de fet, un mort en vida, perquè la trombosi manté el cos de la nació en un estat de coma més o menys induït, més o menys assistit, que els està bé als de cap allà i espanta els de cap aquí.

L’abstencionista de les municipals no té davant els ulls raons de pes per a ajudar ningú més a fer perdre quatre anys més a Madrid. Ha adquirit visibilitat, no hi té res a perdre i molt camí a córrer, no deu res a ningú, ha suat la cansalada per la independència i ha vist, perplex, com els repartidors es quedaven amb els (sic) millors penques. Creixerà contra les espanyoles i, per carambola no pas xambona, sinó conscient, obrirà un cicle contra Espanya. La dimensió simbòlica de la seva postura, que tant de ressò causarà en els que creuen que la democràcia a l’espanyola dóna la mesura política de totes les coses, i que tant de mal farà a l’enemic, que sempre es pensa tenir-ho tot atado y bien atado, ha de ser el ciment per a nous fonaments.

II

No és fàcil de predir si l’abstencionisme de les pròximes espanyoles farà de pont o no entre les municipals i les autonòmiques catalanes per obrir una esquerda a un nou espai de ruptura amb Espanya. Els aspirants a encapçalar-lo són nombrosos, ambiciosos i insomnes. Se’ls demanarà programa, organització, lideratges.

Fer un programa significa tornar a maridar política d’alt nivell amb resolució de problemes de la vida corrent, no tant per “ampliar la base”, entre gent compromesa amb Espanya i protegida pel seu estat, com per causar-los respecte: els independentistes ja disposem d’enginyers, manobres, economistes, mestresses de casa, lampistes, poetesses desllenguades, mestres i capellans per a conservar i, si cal, canviar, la societat que tenim, mantenim i patim.

Crear organització significa arreplegar bases actives per a una estratègia de ruptura sense miraments i una disciplina insubornable per a aglutinar voluntats esparses.

Construir lideratges exigeix sentit de la realitat per a ser creïbles, capacitat analítica per a ser seguits i visió estratègica per a conduir el moviment. Tot això ho pot fer gent de tot l’espectre social, naturalment: de l’anàlisi social, dels resultats de les municipals, i del debat present en xarxes, blocs i partits, se’n pot deduir cap a on es podria desplaçar la massa abstencionista, però, políticament, les cartes encara no s’han repartit ni de bon tros.

Als que diguin que la independència no és qüestió de classes, sinó de voluntat nacional, els respondria que, per sota, circulen dos antagonismes paral·lels, que un moment o altre caldrà entrecreuar: el d’opressor i oprimit i el de minoria de poder i majoria subordinada. En termes de drets humans, ningú no demanaria a l’esclau la condició prèvia de disposar d’un programa general per a obtenir la seva llibertat, però cal dir, igualment, que necessitaria el màxim de suport social per aconseguir-ho. Ja sabem com va acabar el dilema històric als Estats Units: quan una societat s’ha construït sobre mites, estigmes i discriminacions, no hi ha manera de revertir la moral que la governa, el bloc històric que la sustenta, i la política que la guia. Així, a Espanya respecte a Catalunya: allà, és impossible de desterrar mites, estigmes i discriminacions respecte als catalans; aquí, només un poder propi que obri les portes a noves llibertats, noves oportunitats i nova justícia farà cedir els que continuïn abduïts pel poder opressor. Se’ns podrà dir que no entrar en combat significa donar-lo per perdut, però això implicaria que no hi hagués possibilitats de menar-lo en les condicions que més ens convinguin: si disposes d’una bona estratègia, les batalles es guanyen portant l’enemic al teu terreny.

Entretant, d’una societat intervinguda per l’estat, esqueixada nacionalment, i poruga políticament, hem après que: a) “ampliar la base” abolicionista, és a dir, guanyar majoria independentista, no demana tebior, moderació i diàleg amb l’estat, sinó respecte als propis actes, resolució per a imposar-ne les conseqüències i resiliència per a mantenir-ne els assoliments; b) la consecució d’una majoria per a fer la independència no s’aconsegueix amb rèdits socials atorgats graciosament com a penyora, perquè els marcs socioestructurals i les ideologies, senzillament, no ho permeten, sinó amb voluntat de guanyar i conservar el poder com a mirall, on tota la societat s’ha de contemplar obligadament, i com a gresol on s’ha de fondre una nació renovada sense nostàlgies ni exclusions; c) que s’ha acabat el xec en blanc electoral per a fer del vot una apropiació partidista: des del Primer d’Octubre, la voluntat popular ha estat magnànima amb els partits que la volien representar: va acudir a les urnes, en ple estat d’excepció del 155, per demostrar que continuava ferma; va tolerar renúncies i canvis d’estratègia impensats esperant-ne amb paciència els resultats; i va tornar a les urnes per donar a la majoria independentista prou força per a reprendre la marxa. Tot va ser en va. I ara aquella gent que manté la fermesa del Primer d’Octubre no donarà mai més xecs en blanc a ningú. És el senyal d’una revolta que s’ha volgut ensordir, però que retruny i retrunyirà amb força els mesos a venir.

El possibilisme electoral ja no pot formar part del programa d’acció de cap partit que s’anomeni independentista, i encara menys per renovar el rebost de dimonis d’Espanya. Els càlculs electorals esdevindran politiqueig crepuscular i grupuscular: a qui tregui en processó l’espantall de l’extrema dreta, li direm que d’extrema dreta ha estat la repressió tant amb el PP com amb el PSOE, el fiscal general del qual no ens deixarà pas per mentiders, i que el perdó als presos ha estat una forma com qualsevol altra de minar i corrompre la moral de l’enemic: la sola manera de no ser perseguits és fer muts i a la gàbia autonomista.

Orfes de forces auxiliars, com Ciutadans i Podem, els partits de la monarquia n’hauran de reconvertir les restes o empescar-se nous bastaixos: si ERC i Junts, gats escaldats per distintes raons, pateixen un daltabaix el 23 de juliol i, després de tanta recança i tanta renúncia, són obligats de tornar a la pedrera independentista, Pedro Sánchez es pot quedar fent el titella al mig de l’escenari; i si Vox exigeix a Feijóo una política extremista contra Catalunya, veurem com se les enginya el PP per “reconquerir” la seva domesticada classe empresarial mode Piqué. En aquestes condicions, i segons com vagin els resultats per autonomies, qui pot garantir que no es formi un govern de pacto nacional tàcit entre PP i PSOE, com el que solen fer en temes de caràcter “nacional”: oblidarem Brussel·les respecte a llengua, exiliats, espionatge i etcètera; la ministra de Transports no ha proclamat que Rodalia és un “interès de l’estat”…?

No és temps per a oportunistes i aventurers, certament, però tampoc per a ingenus i mestretites. L’Abstenció és un acte moral, simbòlic i polític, la materialitat del qual no serà inferior, en el temps, a la del Primer d’Octubre, que tanta gent ha pretès d’enterrar: només li cal respecte, atenció i ajuda.

Vam fer un tancament de caixes i ara en podria arribar un d’urnes espanyoles, però, en tot cas, no seria encapçalat per comerciants i botiguers.

Julià de Jòdar

Article
Tancament d’urnes espanyoles

L’abstencionista de les municipals no té davant els ulls raons de pes per a ajudar ningú més a fer perdre quatre anys més a Madrid

Julià de Jòdar
06.06.2023 – 21:40
Actualització: 06.06.2023 – 21:54
@julidejdarmuoz

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!