BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

7/setembre/2006

Aquest proper dilluns 11 de setembre tornarem a commemorar l?heroica resistència que van oferir aquells catalans, homes i dones, de la Barcelona del 1714 a les tropes ocupants del borbó Felip V. Fins i tot en Winston Churchill, davant l?amenaça de que Anglaterra fos ocupada per Alemanya, en una locució per ràdio va posar com a exemple la resistència d?aquells catalans per a comprometre els britànics a resistir fins on fes falta.

Si comparem aquests fets i aquestes actituds amb les dels nostres polítics el resultat és francament decebedor. El darrer despropòsit ens el va oferir en Jordi Pujol el passat 1 d?agost en un acte a Eslovènia quan deia que ?un referemdum sobre la indepèndencia de Catalunya com el que es va fer a Montenegro no entra dins l?imaginable.? No cal ser molt espavilat per a entendre una de les principals causes de per què els catalans no avancem cap a la nostra independència. Els espanyols sempre ens posaran traves al nostre avenç, és la seva feina, però qui realment limita anímicament les aspiracions dels catalans, l?autoconfiança en el nostre propi futur com a poble adult, és a dir, amb un Estat propi, són els nostres propis líders polítics.

La resta són simples productes edulcorats del pujolisme. En Pasqual Maragall és la versió infantil i tocacampanes del regionalisme de profunditat practicat per en Pujol. En Carod, amb la seva gran estratègia de catalanitzar el PSC, es va quedar en el llimb de la política el dia que va perdre la clau que encara busca i ja no parla d?independència. En Puigcercós ha transformat tant el seu aspecte i el seu discurs des que és a Madrid que sembla que es prepari per a fer oposicions a alguna plaça d?alt funcionari. En Mas podria tenir el detall d?avisar-nos als catalans quan quedi a dinar amb en Ricard Fornesa, així sabríem quan es prenen les decisions importants per a Catalunya. I en Duran no sap ni quin és el seu país, és nascut a la Franja i es considera ell mateix un immigrant, pobre.

Ja em disculparan que mescli un fets tan trascendents com els del 1714 i unes paraules dignes com les d?en Churchill amb la ironia i la crítica cap als nostres líders polítics, però és que cal començar a posar en envidència les incoherències, mancances i interessos dels nostres polítics que frenen la nostra recuperació nacional. El principal problema que té Catalunya són els homes que porten el timó del país. Ja és hora que els diguem ben clar i ben alt que no és el mateix anar cap al nord que anar cap al sud. No és el mateix encaixar amb Espanya que trencar amb Espanya. No es pot ?fer país? i encaixar amb Espanya a la vegada ?ara en veiem els nefastos resultats-, no es pot actuar com a independentista i riure-li les gràcies al borbó que va posar en Franco, no es pot conviure amb qui et roba els diners del teu esforç. No es tracta de dividir la societat. Es tracta simplement de fer escampar aquesta boira creada per les diferents formes d?encaixisme que cada cop és més espessa i que va estenent el desànim entre els catalans envers el seu futur. Els partits polítics catalans serveixen ben justet per a administrar el país (si no ets amo dels teus propis diners poca cosa pots fer), però no serveixen per a reconstruir-lo nacionalment ja que sempre acaben deixant aquesta tasca en segon terme o totalment aparcada.

Aquest any s?organitza altre cop a Barcelona la Mostra d?Entitats al Passeig d?en Lluís Companys, el tram del Passeig de Sant Joan que va de l?Arc de Triomf fins al Parc de la Ciutadella. Catalunya Acció serem a la carpa nº 95. Baixant des de l?Arc de Triomf cap al Parc de la Ciutadella la nostra carpa és a la banda esquerra, molt a prop de l?Arc de Triomf.

La carpa l?hem concebuda com una exposició, de tal manera que la gent pugui copsar i comprendre el projecte de Catalunya Acció, les idees força i els factors claus que ens permetran avançar i assolir el nostre objectiu: tenir un Estat propi en una dècada aproximadament. M?atreveixo a afirmar que els assistents quedaran gratament impressionats de tot el que veuran a la nostra carpa, i si surten amb la moral de victòria reforçada doncs encara millor.

A més, a les hores en punt (10, 11, 12, etc.) i durant tot el dia passarem el vídeo de l?entrevista que va fer la televisió de Berga a en Salvador Molins (Conseller de CA) i a en Santiago Espot (President Executiu de CA) on s?exposa de forma comprensible què és Catalunya Acció. Després del vídeo es passarà automàticament també la darrera presentació sobre l?espoli fiscal que patim els catalans ?i que ningú sigui tan innocent de pensar que ho resoldrà el nou Estatut que els innocents ja tenen una festa per a ells un cop l?any- i la presentació sobre les estadístiques sobre la independència. Aquests tres elements aniran passant cada hora durant tot el dia per a qui en tingui interès.

Esperem a la nostra carpa a tots aquells catalans que volen un futur digne i pròsper, i això passa per tenir un Estat propi. Les diverses alternatives d?encaix que ens ofereixen els nostres partits polítics són simples excuses que amaguen  la seva impotència per a conduir el nostre poble cap al futur que realment ens mereixem.

Us agrairem que feu arribar aquest email a tots els racons del país.

 Cordialment,

Josep CastanyDirector General de Catalunya Acció

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!