BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

[josepsort] 9/11/2006 10:34:00 PM

UNA ALTRA GRAN VICTÒRIA DE L’INDEPENDENTISME
Que les darreres paraules crítiques que ha pronunciat un cadàver polític com és el president-zombie Maragall, si més no en la seva última participació en una Diada Nacional, hagin tingut com a objectiu l’independentisme, només es pot interpretar d’una sola manera: com la d’una gran victòria política nostra. No hi ha volta de full. L’home, en la seva agonia política, veu el que s’acosta. I s’acosta allò que no li agrada. La seva herència, un nyap com una casa de pagès, no durarà més que una llaminadura a la sortida d’un col.legi. I l’independentisme creix, a empentes i rodolons, cert, però creix. I tant que creix!

Que el testament polític del president més nefast de la patètica història de la CAC tingui com a referent central la crítica a l’independentisme, no és més que un pas endavant cap al camí correcte. No has estat res, no ets res i el teu record s’esborrarà en no res. Bon vent i barca nova, que cantava l’enyorat l’Ovidi.

PD. No és que calgui apujar-me el meu ego, atès que el tinc suficientment amunt, vaja, molt amunt, però de totes maneres m’ha afalagat les moltes felicitacions que he rebut avui entorn aquest bloc. Vull agrair a en Moisès, en Quico, en Jaume, l’Oriol, la Ma. Lluïsa, en Jordi, en Juan Manuel, en Josep, en Salvador, la Mercè i en Josep Maria i a d’altres que ara no els recordo el nom (disculpeu-me), el seu suport i encoratjament. Realment moltes gràcies companyes i companys. Si escric aquest bloc és, a més de per estalviar-me anar al psiquiatre, per obrir nous espais de debat i per tirar de la corda per tal que qualsevol dia, a més de sortir el sol, l’estaca caigui.—
Posted by Josep to josepsort at 9/11/2006 10:34:00 PM

——————————————

Només em cal dir-vos, jo, Salvador Molins, com a faroner d’aquest bloc del BIC i sobretot com a Conseller i soldat de Catalunya Acció, només em cal dir-vos que per avançar, a Catalunya Acció i sobretot a Catalunya, ens calen soldats ferms i valents com en Josep Sort i molts de vosaltres.

Serà bo quan molts entenguin que, sense deixar de ser ells mateixos, si surten de la pròpia petita trinxera de tan en tan i es coordinen amb el gros de l’exèrcit aleshores esdeven més forts -molt més forts ells mateixos- i més fort l’exèrcit que avança.

Un exèrcit unit en la primordial finalitat, un exèrcit coordinat i amb la moral alta esdevé operatiu i imparable.

Mentre restem desunits, sols, o amagats a la petita trinxera, ens debilitem i l’enemic ataca amb tranquilitat, primer de tot, la nostra autoestima.

Catalunya Acció pretén esdevenir "Estat Major" d’aquest exèrcit català en defensa de la independència, ho pretén per la significació pública que vagi adquirint amb l’exemple donat cada dia; tingueu clar que de cap manera Catalunya Acció ho fa i ho desitja per bé propi, orgull o ànsies de poder, tot el contrari -en la cosa pública- no tenim altra desig, anhel i voluntat que un de sol -que bé sabeu- com Francesc Macià: Només Catalunya, primer Catalunya … Catalans! Catalunya!

Quina diferència de Presidents! ho penso mirant la foto d’aquest post. Avui volen imposar-nos vergonya, però us asseguro que no se’n sortiran!

(Recordeu que les al·lusions a l’exèrcit són imatges i paràboles per fer entenedor el raonament d’aquesta idea força -sortir de la trinxera- tan necessària per avançar de veritat, cosa que no hem fet en aquests trenta anys  d’aquesta altra restauració Borbònica que avui encara patim)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!