BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Resposta a les preguntes d’en "Català-Quebecois"

Sí, tenim pensats uns primers contactes internacionals. No sóc jo la persona preparada i encarregada per aquesta tasca, però em consta que aquests passos ja s’estant preparant i al seu moment es materialitzaran però encara no n’és l’hora.

Hem de ser conscients de quin estadi del camí del 2014 ens trobem. Voler córrer més del compte ens abocaria al fracàs.

Una de les tasques prioritàries en aquest moment per a la gent de Catalunya Acció és il·lusionar i connectar, i coordinar els que ja tenen ben clares dues coses, la primera la voluntat i la determinació de -com bé fan els Quebequesos- "defensar la nostra llengua, la nostra cultura i els nostres interessos econòmics i socials" mai donar el timó de la nau catalana a l’enemic! i la segona que l’eina precisa per assolir-ho és l’estat propi de Catalunya.

Viuríem millor? -Algú ho dubta?

Seria fàcil? Per algun país o comunitat humana hi ha res fàcil?

Com serà la Catalunya Independent? -Bon exercici per a tots nosaltres! un exercici pel qual és convenient que ja ens comencem a entrenar: Visualitzar com volem d’honorable el nostre futur i sobretot el llegat que volem deixar a les noves generacions de catalans -els nostres fills i nets-. Com volem l’ensenyament i com el volem lluny de les imposicions de pobles aliens com l’espanyol. Com volem l’urbanisme, la justícia, la sanitat …, els aeroports i els ports, el comerç, la cultura …

I finalment: "Convèncer la majoria de gent". Ho hem sentit a dir moltes vegades però costa comprendre-ho i acceptar-ho, no són les paraules sinó l’exemple el que mou les persones. Pots entendre raonaments i posicions però sempre són discutibles  des del punt de vista de l’altre; l’exemple s’accepta o es rebutja.

Catalunya Acció és conscient dels mecanismes i reaccions psicològics i sociològics i sap perfectament que en les primers estadis del camí en que ens trobem -a començaments d’aquesta dècada que aproximadament ens separa del 2014- és més important la qualitat i la il·lusió que no pas la quantitat. No rebutgem la quantitat però necessitem com l’aire que respirem fer créixer les adhesions increbantables, operatives i en qualitat.

Com tu dius, Català-Quebecois, "qui se sent català vol el millor per Catalunya, i per això cadascú hi ha de posar el seu gra de sorra" però la segona argumentació des de Catalunya Acció -cúmul d’independentistes determinats- la veiem molt més definida amb unes petites correccions al que tu expresses simplement per fer-te entendre i mostrar la teva bona voluntat, dius: "Suposo que per a aquests grans de sorra més grans i que ens facin avançar de veritat hi ha plataformes com la vostra" nosaltres els que ja hem pujat al carro desitjaríem que tu també vulguis pujar-hi i procuressis escampar la idea i sumar més "determinats" homes i dones amb voluntat de posar en pràctica i no en solitud la primera premissa que tu expressaves -el missatge d’en Kennedy "dóna el millor de tu pel teu país". Això és el que provoca la bola de neu, petits borrallons que se sumen els uns als altres, i de tant en tant n’apareix algun de més gros que embaluma més i de cop una baixada de temperatura facilita la feina i et fa avançar.

Esperant haver donat més pistes sobre la naturalesa i intenció d’aquest projecte que ara ens ocupa i que il·lusiona cada vegada a més persones de la teva i nostra pàtria, et trameto una atenta salutació a tu i els teus que esteu a la vegada tan lluny i tan a prop.

Salvador Molins i Escudé
(Conseller de Catalunya Acció)

PD. Faig servir sempre el meu títol dins d?aquest projecte per tal de fer baixar més la temperatura i procurar que els borralls es facin més grossos. Donar exemple de determinació i convenciment.