BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

23 de juny de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Proclama pels PPCC de Manuel de Pedrolo.

A la foto adjunta detall de la Porta dels Països Catalans a Salses

Si els nostres polítics actuals tinguessin la dignitat i el nivell de lluita per Catalunya que té el dit petit del peu esquerra d’Enric Garriga Trullols, avui no tindríem aquest nyap d’estatut i seríem molt més aprop de la Independència! (Salvador Molins i Escudé, PPCC)

D’aquest patriota i treballador incansable he rebut el següent comunicat i la consegüent proclama que us adjunto com a felicitació de la Festa Nacional dels Països Catalans!

Carta de Garriga Trullols:


Amics,
 
En nom de la Porta he participat enguany per primera vegada a la Trobada de la Flama del Canigó.  Com potser recordeu és arran d’aquesta Flama que fa uns 25 anys s’ha decidit de fer del dia del solstici d’estiu la Festa nacional dels Països Catalans.  Per una d’aquestes coincidències estranyes, l’endemà de la tornada del Canigó, remenant papers vells he trobat un dossier titulat 11 de Setembre.  A dintre hi havia la Proclama de Manuel de Pedrolo que trobareu en el document adjunt.  Necessitem les paraules flamejants del gran i enyorat escriptor en un moment on molts ardits combatents podrien ser desanimats desprès del trist procès de reforma de l’estatut.

Cordialment,
Enric Garriga Trullols
President IPECC
 
IPECC – Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana
Hotel Entitats. Providència, 42
08024 BARCELONA
Tel/Fax 93.213.76.48
www.ipecc.cat
———————————————————-
 

 

 

 

PROCLAMA

Per la Festa Nacional dels Països Catalans

(Manuel de Pedrolo, juny del 1981)

 

Catalans!

D’un fons obscur de la història ve la nostra història col.lectiva: en un moment de l’aventura humana, fa més d’un mil.lenari, brollà l’espurna d’una llengua, d’una cultura que, de primer balbucejant com un infant que neix, a poc a poc s’abrandava cap al seu afermament. Seríem terra de mar que acull navilis i naufragis i terra de terra per la qual entraria d’altra gent amb fal.leres d’aigua i de sol; tots plegats forjaríem una nació i, segles amunt, entre tempestes i xàfecs, la conservaríem a desgrat dels tristos fossers que, quan no podem enterrar-la, l’empenyem a la clandestinitat. Sense això, avui no seríem aquí, no ens reuniríem en un dia de focs que, travessant fronteres amb què han volgut separar-nos, s’allarguen i s’ajunten arreu dels Països Catalans.

Gent de les Illes, del País Valencià, de la Catalunya Nord i de la Catalunya Sud les encenen a les viles, a les ciutats, amb el caliu que jorn a jorn i d’any en any els fa conscients de la seva catalanitat, d’aquest ordre de ser en el món que cap allau forastera, cap poder hostil al nostre país no podrà anorrear si entre nosaltres, en cadascú de nosaltres, perdura, com una flama que l’amor alimenta, el sentit d’una identitat que ens fa germans.

En aquest fogar fet d’escorces, de fullams i de branques que s’ablanen en el solstici d’estiu, quan la vida retorna i escalfa, cremarem papers i pergamins, lleis i reglaments que, en negar-nos fins i tot el nom, volen convertir-nos en vassalls o en presa d’aquells que es nodreixen d’espolis, però el foc també té una dimensió purificadora dintre nostre, i és així que volem que cremi des de sempre cap a sempre, alliberant-nos de les escòries que deixen les grans marees dels pobles invasors, restituint-nos la voluntat de refusar, en qualsevol instant del nostre esdevenir, paraules seductores o amenaces. Volem la pau i el nostre patrimoni.

El foc, catalans, quin símbol més bell i més clar per tots aquells que s’han compromés a combatre l’ombra! Al seu entorn, en aquesta Festa Nacional dels Països Catalans, reafermarem allò que en el nostre cor i en la nostra pensa és l’esperança i l’anhel de cada dia. La nit ja dura massa, i som gent que estima la llum.

La nostra fita és ser lliures!

Manuel de Pedrolo, juny del 1981

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!