BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Les beceroles del camí del 2014.

Condicions que necessita Catalunya Acció per poder avançar:

1a – Missatge i credibilitat.

2a – Adhesions i diners -Fons Independència-

3a – Lobby i significació pública.

4a – Escenaris favorables. -normalment escenaris polítics imprevistos que la determinació i demés condicions d’un grup fort que no vulgui altra cosa que la llibertat real del seu poble poden transformar en escenaris molt favorables, examineu els casos d’Estònia, Txèquia i Montenegro per dir-ne només tres.-

5a – Pujar a l’escenari en el moment precís; quan ets a prop de dalt i et fas amo de la situació. Per exemple, quan Ielsin va pujar dalt del Tanc. Era un dia a la Plaça Roja, quan la Perestroika ja corria a bon ritme. En Ielsin era allà a la plaça passant mig desapercebut, mig amagat com la gent d’ERC el dia de la Concentració pel «No» de la Plataforma del Dret a Decidir, crec que en Puigcercós i potser en Carod voltaven per allí, els que si que hi érem i com la «llàntia a sobre la taula» érem els de Catalunya Acció amb la nostra flamant pancarta «Catalonia the next State in Europe». Bé, però jo explicava que en Ielsin estava allà amb bona significació pública -ja era famós i havia sortit molt a la TV- estava allà quan un dels Tancs es va posicionar per avançar i reduir els manifestants, aleshores un home suposo rus, en aquest cas un home de perfil valent i espontani -que segurament ho tenia molt clar- es va plantar davant el gegantí tanc de l’extraordinari exèrcit del aleshores CCCPP, aquest home estava disposat a afrontar el que calgués pel bé de la seva pàtria … pel bé de la seva gent! Aleshores el tanc es va aturar perquè a dins hi havien homes que estimaven a la mare Rússia i segurament també a la mare llibertat i a la mare humanitat, i bé que s’adonaven molts que allò no podia continuar, en aquestes un altre home -els homes i dones intel·ligents i valents són els vers protagonistes de la història- un altre home va i s’enfila dalt del tanc, era en Ielsin i poc temps després va ser el primer President de la Rússia alliberada de l’Imperi Boltxevic. Aquest home es va enfilar dalt de l’escenari i va esdevenir autèntic referent pel seu sofrent Poble, i alliberant al seu Poble en va alliberar a molts altres, i alliberant els Pobles va alliberar la gent. Aquesta sí que és vera solidaritat, la que tant agrada a tants catalans.

Fixeu-vos finalment que qui va aprofitar la gesta de l’home de davant del tanc va ser l’home que tenia significació pública, el que era conegut, el que havia sortit a la TV, el que es va enfilar dalt l’escenari en el moment precís! Això és el que li cal a Catalunya Acció i al seu President Executiu en Santiago Espot.

Homes com en Jordi Pujol mai seran capaços de fer un gest semblant perquè se’n van a Helsinki o a la Patagònia i sols saben lloar les autonomies i l’encaixisme, sols saben anunciar una vegada i una altra que el seu objectiu és arreglar Espanya; aquests homes, uns més descaradament com en Maragall i altres més dissimuladament com en Pujol no saben concebre una Catalunya Plena i Lliure, són catalans patriòticament capats, per això se’ls escau tan bé el messell i caduc títol de «Españoles del Año».

Salvador Molins i Escudé
Conseller de Catalunya Acció

Nota: El titol "el pollet ha d’empènyer per dins" és resposta als comentaris al post d’ahir.