BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Divendres, 2 de juny de 2006, a 2/4 de 9 del vespre i a la Sala d’Actes del BIC, situada al Passeig de la Pau de Berga, número 17, planta baixa, tindrà lloc la Conferència del Cicle de Conferències anomenades «Camins de Sobirania. El conferenciant és en Josep Sort, Professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona. Poques hores abans que no comenci la Campanya del proper Referèndum, en Josep Sort ens parlarà de quelcom molt més important pels a molts de nosaltres que som conscients de que no hi ha cap futur possible per a Catalunya relacionant-se amb Espanya. El títol i el tema d’aquesta conferència, segons voluntat i decisió d’aquest notable conferenciant és: «Proposta d’accessió a la independència»
A llarg i l’ample de tot el territori nacional català més proper a la nostra comarca -dins el Principat i a la Franja- s’han fet de forma simultània aquestes diverses conferències en el plaç d’uns quatre mesos en els que temes i respectius conferenciants s’han anat tornant i desplaçant entre diverses comarques.

Esperant la vostra presència a aquest acte i també la presència d’altres persones interessades, rebeu una afectuosa salutació,

Salvador Molins i Escudé
(President de Berguedans per la Independència de Catalunya)

Nota: Diàriament podeu seguir la nostra tasca independentista a través dels següents blocs i accessos interns de cada bloc:

http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/4389
http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/6213
http://llibertats.blogspot.com/

També us adjunto un article d’interès independentista:

*Després de Montenegro, Kosovo i, potser, Flandes*

TRIBUNA CATALANA   (Crònica internacional  ·  31/05/2006)

  En l’actual etapa històrica de la globalització o mundialització es dóna
una forta contradicció entre la superpotència del gran imperi mundial, els
Estats Units, i altres imperis naixents (Xina, Rússia, Brasil, Índia) més el
que resta dels vells imperis (francès, anglès, espanyol…), i una imparable
onada de lluites d’alliberament nacional que arreu del món propicia la
creació de nous estats, també a la vella Europa. L’últim cas ha estat la
independència per via pacífica i democràtica del poble de Montenegro. Estem
a curta distància de la creació d’un nou estat europeu que serà Kosovo. I
s’apunta un cas possible, el de Flandes, que suposaria la descomposició de
l’Estat belga (format per dos pobles: valons i flamencs). En l’aspecte
econòmic, Flandes ha aconseguit posar-se al dia, modernitzar-se, i situar-se
en primera línia del desenvolupament, mentre que Valònia s’ha quedat enrera,
sense alè ni iniciativa i, com a conseqüència, hi ha un progressiu
distanciament econòmic entre els dos pobles i un descontent creixent per
part dels flamencs, que es veuen obligats a suplir les carències dels
valons. En l’aspecte polític, l’evolució és molt clara: es camina cap a una
possible independència de Flandes ja que qualsevol problema, per petit que
sigui, es transforma en una baralla entre els dos pobles i la majoria de la
població flamenca, segons les enquestes, no se sent vinculada a la
monarquia, comuna a uns i altres. La revisió constitucional del 1970 va
reconèixer les comunitats i regions, creant-se parlaments, governs i
administracions de Flandes, Valònia i Brussel.les. El 1993 Bèlgica va
transformar-se oficialment en un Estat federal. Actualment els flamencs
reivindiquen el control de la seva part de la seguretat social i del mercat
de treball i recentment un centenar de responsables econòmics, financers i
intel.lectuals flamencs han signat un «Manifest per la independència de
Flandes dins d’Europa» ja que consideren que el model belga *»no pot fer
front als enormes desafiaments culturals, polítics i socioeconòmics als
quals Flandes és confrontada»*. El ministre-president de Flandes, Yves
Leterme, cristianodemòcrata, ha dit: *»la nostra solidaritat amb els
francòfons em fa pensar en una mena de sac a l’esquena ple de pedres que hem
de portar mentre estem en una cursa enfollida en que hem de ser els millors
del món»*.  A les eleccions legislatives de l’any vinent els flamencs estan
decidits a bloquejar la formació de un nou govern federal si no s’atenen les
seves reivindicacions sobre la seguretat social i el mercat de treball.
Valons i brussel.lesos no volen ni sentir parlar de buidar encara més
l’estructura estatal en favor de les regions. El ministre-president de
Flandes ha declarat que cap obstacle pot oposar-se al desig del poble
flamenc d’una major autonomia i el seu partit, majoritari, ha elaborat un
projecte de Constitució flamenca en què es parla de la nació flamenca. El
parlament flamenc, elegit democràticament, pot tenir l’última paraula sobre
el futur del seu país ja que la Carta de les Nacions Unides reconeix el dret
dels pobles a disposar de si mateixos. Alguns valons ja comencen a mirar cap
a París per trobar un refugi a França en cas de desaparició de l’Estat
belga. Serà tot plegat un «delirium tremens» (Solana dixit)?.
Mentre pobles diversos avancen cap a la seva llibertat nacional, nosaltres
ens estem barallant per un estatutet fet a la mida dels desigs del partit
governant a l’Estat espanyol. Si no ens espavilem serem els últims de la
fila i veurem com, un rere l’altre, pobles d’arreu del món ens passen al
davant en el seu camí cap a la llibertat nacional.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!