BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

5 de setembre de 2006
Sense categoria
3 comentaris

Independència és llibertat!

Estima la llibertat! però, amic català, això no cal que t’ho digui perquè per nosaltres, els fills nadius o adoptats d’aquesta "la més ufana terra de sota la capa del cel", és de les primeres coses que estimem, la llibertat!

Independència és llibertat! i si el teu poble no és independent alguna cosa passa …

Hi ha qui diu que la independència no és possible, hi ha qui diu "que no ens la deixaran!", jo et pregunto, és que per nosaltres no és possible la llibertat!? Si és així, alguna cosa passa …!?

Salvador Molins i Escudé

  1. Vist el panorama espanyol, i coneixent-los: La llibertat no es demana, sinó que s’agafa. La via que podem optar els catalans és la via referèndum fins que surti el "sí". La primera vegada sortirà el "no", però per això no cal desanimar-se, perquè almenys crea ambient perquè la gent que s’ho plantegi.
    Si els del Quebec fan referèndum per la independència, per què no nosaltres?
    Sóc ferma defensora de la nostra independència. Tinc la sensació que els independistes confonen que un cop haguem aconseguit la independència ja serem un país lliure. Cal ser realista, llavors tindrem els altres problemes de sempre, els Estats Units o altres països que ens poden dominar si més no econòmicament, la pressió de la uniformització de la globalització,  l’hegemonia de l’anglès. També tindrem els problemes de sempre, com l’explotació laboral, la marginació a l@s homosexuals, transexuals, bisexuals, a les dones, la pressió urbanística, la destrucció indiscriminada del medi natural, l’autoritarisme i la caça de bruixes a la droga, com fan els Mossos d’Esquadra, i l’excés paternalisme de l’administració i dels ens públics.
    També tindrem un problema intern, no menys important tal com acabar amb l’espanyolització dels catalans i dels immigrants.
    No obstant això, tinc moltes ganes que la independència sigui un fet. Tot el que he esmentat no treu que siguem un país plenament sobirà, però no us penseu que siguem lliures del tot, sinó que almenys serem lliures del regne de Castella. Ens  haurem tret una llosa de sobre, i tindrem menys opressió, ja no més expoli fiscal, ja no més expoli cultural, ja no més invisibilitat a fora de la frontera i tindrem representació a la Unió Europea.

    Cristina Balaguer Prunés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!