BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Vegeu la notícia a:
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=1901896

Hi érem tots!
(a punt per a començar l’Èxode?)

"Quantes vegades Israel -la nació per excel·lència- va haver d’emprendre l’Èxode!?"

Els que ahir vam assistir a la Concentració «Pel No» hi érem tots!

Dels molts que no van venir, podríem preguntar-nos per quin motiu?

Per anar a una concentració com la d’ahir és necessitaven uns passos previs; primer saber-ho, segon engrescar-s’hi, tercer entendre’n la necessitat, quart no sentir-se’n defraudat. No sé si la classificació aquesta és concreta i precisa però el fet és que estem molt desmobilitzats i a més som molt cerebrals -abans de fer cap pas, sinó és que en passem de patacada, ens venen pel cap qualque compromís … mil feines, tres-centes excuses i alguns raonaments més! no en tenim prou de no saber de segur si volem votar al referèndum i de saber el que hi volem votar que encara ens hem de plantejar si volem anar o no a la Concentració d’ahir.

Per acabar-ho d’adobar en mig de tot plegat hi ha l’emprenyada: Els de Ciu contra ERC -a alguns a hores d’ara se’ls fa saliva a la boca-, els d’ERC contra Ciu i els «equisdistants?!» -em fot dir-me així!- els que estem alhora emprenyats tan contra Ciu com contra ERC. L’emprenyada i la negativitat de reacció que comporta pot desactivar en aquest cas a molts «equidistants?!», a molts de Ciu i a molts d’ERC que van assistir a la manifestació del 18 de febrer.

Haurem d’endegar l’independentisme definit i madur quasi com aquell que diu des del no res! … res! no tenim res més que a nosaltres mateixos, … i això sí: l’esperit adormit de l’immens desig de llibertat de tot un Poble!

A l’acte d’ahir i per la gent que érem allà, crec que van quedar dues coses clares: La primera que els estatuts no ens serveixen per avançar com a poble ja que són una llei aliena pensada i emesa per mantenir-nos subjugats; els estatuts són fets i condicionats «pel carceller» de tal manera que no puguem sortir-ne «de la presó». La segona és que el «No» representa un trencar la inèrcia d’aquells pactes claudicants de la transició i del vergonyós pacte Mas-Zapatero que ens volen fer empassar i carregar a les espatlles com una pesadíssima hipoteca per a 20 o 30 anys més.

No hi ha passos intermedis! o Catalunya o Espanya! Nosaltres els independentistes ja hem fet la tria. Som pocs!? o som molts!? Estem units o estem dividits!? Som operatius o no som operatius!? Hi a coses que no les hem fet bé; hi ha errors que els hem repetit una i una altra vegada … és l’hora de ser rigorosos amb nosaltres mateixos!

No tenim res! només ens tenim a nosaltres mateixos i a l’immens desig de llibertat d’un poble adormit i anestesiat!

Salvador Molins i Escudé (President del BIC, President de Som 10 Milions i Conseller de Catalunya Acció)

Nota: La foto adjunta és la que ha sortit a Vilaweb sobre la concentració
d’ahir a la Pl. Catalunya, amb la pancarta del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) en primer pla.