Avís urgent a ERC i PDCAT: Cal modificar o eliminar el punt 5 del Decret d’Estat d’Alarma.

Tots els partits independentistes ho han de tenir clar:
Cal eliminar el punt 5 del Decret espanyol d’Estat d’Alarma, de la mateixa manera que cal rectificar o anul·lar la Llei  Mordassa.

————-

L’Última de Pere Martí (Vilaweb):

El risc legal que l’exèrcit espanyol faci de policia”

El decret d’estat d’alarma del 14 de març obre la porta als militars per a actuar d’agents de l’autoritat si la situació de crisi ho requereix. 

Autoritarisme. La lluita necessària contra la pandèmia del coronavirus no hauria d’implicar cap restricció de les llibertats dels ciutadans, més enllà de les que decretin els governs elegits democràticament per criteris sanitaris. L’eradicació de la pandèmia no pot avalar ni donar poders a institucions que no resten sota control democràtic, perquè aleshores s’obre la porta a l’autoritarisme. Aquesta deriva autoritària pot venir de la política, com ha passat a Hongria, però també de la normalització de la militarització com a instrument per a restablir l’ordre. En un estat com l’espanyol, on l’exèrcit encara manté la pulsió franquista a l’ADN, l’ús que se’n faci per a lluitar contra la pandèmia ha de ser un ús estrictament sanitari, esporàdic, tan sols quan ho requereixin els serveis públics que depenen d’administracions democràtiques.

La militarització de la crisi sanitària i el desplegament progressiu de l’exèrcit espanyol a tot l’estat espanyol han anat acompanyats d’una propaganda nacionalista que ha esdevingut una arma política. L’exemple de Palma, on l’exèrcit es va desplegar amb l’himne d’Espanya a tot drap, demostra aquesta voluntat propagandista. I la presència diària a les conferències de premsa del govern espanyol, també. A la majoria de països europeus, l’exèrcit fa funcions d’auxili sanitari, però el cap de l’estat majori no compareix diàriament per arengar la tropa. Qui dóna la cara és el govern i, si de cas, el ministre de Defensa.

Però més enllà de la imatge, el problema és quan legalment s’atorguen més funcions a l’exèrcit que les que estableix la llei. El decret del govern espanyol del 14 de març sobre l’estat d’alarma diu que els membres de les forces armades podran exercir d’agents de l’autoritat. És a dir, que podran fer de policies si la situació ho demana i detenir gent o reprimir aldarulls. El decret obre una escletxa perillosa, perquè donar funcions policíaques a l’exèrcit és obrir les portes a la militarització de l’ordre públic. No és un fet impossible. A Catalunya Nord per exemple, fins ara l’exèrcit francès feia tasques sanitàries, com la construcció d’hospitals de campanya o l’evacuació de malalts, però la prefectura ha anunciat que l’exèrcit patrullaria pels carrers de Perpinyà, dins una operació batejada amb el nom de Resiliència, destinada a donar suport als cossos de policia. Els militars hi faran de policies.

A l’estat espanyol això encara no ha passat, tot i que ja hi ha hagut casos de detencions per part de soldats de l’exèrcit. Ara com ara, són molt escassos, però si la crisi sanitària i econòmica s’agreuja, hi pot haver problemes d’ordre públic. A Itàlia ja hi ha hagut els primers assalts a supermercats. En casos com aquest, l’exèrcit no hi hauria de poder intervenir. És una tasca absolutament innecessària en un estat que té la policia i sobretot la Guàrdia Civil, que és un cos militaritzat i no precisament un model de transparència democràtica. A Catalunya, l’ordre públic és competència de la Generalitat, en mans d’uns Mossos d’Esquadra que també han comès excessos en algun moment, com en les protestes de la tardor passada contra la sentència del Suprem, però que són una policia democràtica.

Aquesta addicional cinquena de l’estat d’alarma s’hauria de suprimir, perquè no té res a veure amb les funcions sanitàries que s’han assignat a l’exèrcit espanyol en aquesta crisi. El govern espanyol ha optat per centralitzar les competències de Sanitat i Interior, en una decisió que s’ha mostrat poc efectiva, sobretot pel que fa a la distribució de material sanitari, i no ha impedit el creixement de la pandèmia. Però obrir la porta a funcions policíaques de l’exèrcit és absolutament innecessari i estableix un precedent perillós per al futur immediat, quan encara no sabem quin abast tindrà la crisi sanitària i l’econòmica que vindrà després. Els decrets d’alarma del govern hauran de passar abans del 9 d’abril pel congrés espanyol i el PSOE no té majoria per a aprovar-los si els partits independentistes no hi donen suport. Com qualsevol decret és modificable i seria un error no aprofitar l’avinentesa per limitar el paper de l’exèrcit o allunyar-lo de funcions de policia.

Pere Martí (Vilaweb)

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-risc-legal-que-lexercit-espanyol-faci-de-policia/

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *