Volen tombar el nostre President: Unim-nos cada vega més. Reafirmem el 1r oct.

 

salvador molins, Consell Local de la República Catalana Independent, del BIC
11.01.2020

Respostes fredes  o  calentes, però sobretot respostes a poder ser entre tots junts:

Tot el que ens està passant és per no tenir clar el que estem fent, proclamant la Independència de Catalunya, i com que no ho tenim clar o no ho valorem prou som pròdigs en paraules, però no amb fets. La covardia i la comoditat em tenallen, crec que ens tenallen, llevat dels valents de la Meridiana. Sembla que per moure’ns necessitem un capdavanter que ens tregui la son, com per exemple una mena de Tsunami. Ens movem i tot seguit ens tornem anquilosar, torna la mandra i la por que ens surt del moll de l’os. Si ens crida el Tsunami ens movem, si ens crida Torra, no ens movem, i si ho fa Torrent? ens mourem aleshores? i si ho fan tots tres, a l’uníson, Torra, Torrent i Tsunami?

Hi ha una altra resposta a la situació de supeditació a que ens sotmet Espanya amb diversos instruments, el de la repressió un d’ells, el més dolorós, és una resposta com si diguéssim freda però possiblement molt efectiva, m’explicaré en el següent punt i apart:

Reconstruïm la Unitat Estratègica de tots els independentistes. Reafirmem públicament l’objectiu primer i final, o sigui Reafirmem el que vam votar el 1r d’octubre del 2017: Estat Català Independent en forma de República i disposem-nos tots junts a preparar-nos i preparar el nostre Poble per a Completar la DUI catalana del 27 d’octubre del 2017, dic catalana per diferenciar-la de Kossovo que és la pauta que hem de seguir i que ja ha sentat Jurisprudència al Tribunal de Dret Internacional de la Haia. Apuntem la banya en aquest compromís fidel i lleial a la voluntat del Poble Català expressada en el referèndum Vinculant abans esmentat.

Seria aquesta una resposta de mandrosos, instal·lats, porucs, dèbils i covards?  O seria una resposta intel·ligent, constant i persistent. La nostra força, la dels catalans, més que una força bruta que no tenim, és la força del convenciment i la persistència -fem créixer aquest convenciment!- Us recordeu d’aquell “Votarem, votarem, votarem …. !”?   Ara hauria de ser “Unitat i DUI, unitat i DUI, unitat i DUI” persistentment.

Anar a les properes eleccions al Parlament Català tots junts en una mena de coalició Republicana on respectéssim les diferències de cadascú i actuàssim en bloc, no ho podem inventar o intentar això els inventors de “Pau i Treva”?

No podríem intentar fer la Via Bàltica, tots junts, per Reproclamar el nostre objectiu definitiu: LA PLENA INDEPENDÈNCIA? Tots junts! Tots junts?

No hi som junts a Waterloo?
Per què Torra, Torrent i Tsunami no ens fan una crida freda, gens violenta a inscriure’ns de forma massiva al Consell per la República a l’exili?

A cada atac d’Espanya una resposta freda o calenta, de forma massiva, que vagi entortolligant tots els fils per allunyar-nos d’Espanya i acostar-nos a la Catalunya lliure i plena. Seria això mandra o covardia?

El clam del Partal i de molts ens demana que siguem capaços de completar un nou “moment” que no acaba d’arribar mai. Potser inhabilitaran Torra i tal vegada no diguem ni un “prou parcial” ni el PROU definitiu.

Pot ser fàcilment que no hi hagi resposta contundent i definitiva, però una resposta suau i intel·ligent … per què no?

El primer que haurien de fer Partal, Torra, Torrent i Tsunami seria seure en una taula rodona i parlar.

Aleshores el que fem, fred o calent, suau o bulliciós, petit o més gran … fem-ho tots junts!

I no titubegem, no fem marrades, no dubtem … i persistim!

I Reafirmem el 1r d’Octubre del 2017, complim-ne el mandat del poble dirigit al Poble.

Salvador Molins. Berga

Comentaris al darrer editorial de Vilaweb:
https://www.vilaweb.cat/noticies/junqueras-torra-guanyar-atac-editorial-vicent-partal/

Vicent Partal, Director: “I ho dic, això, perquè hi ha molts fronts oberts i molt importants. Parle sobretot de l’assetjament judicial contra la presidència de la Generalitat. L’operació és barroera, però acabarà donant un resultat o un altre segons la reacció política que adopte el parlament i, per tant, la classe política. I ja som on érem. Es reconeix el dret de les institucions espanyoles a interferir, fent trampes a més, en la sobirania del parlament? (I ja ho sé, ‘sobirania’ és una paraula massa equívoca en aquest cas, però deixem-ho així.) I si no es reconeix què es fa? Quin és l’equivalent de Brussel·les, Escòcia, Suïssa, Slesvig-Holstein i Luxemburg en aquest cas? I, sobretot, quina és també l’actitud personal amb què cal que els polítics encaren l’afer? I què volen que fem els ciutadans?

Vist el punt on som, jo crec, com vaig dir fa uns quants dies, que aquesta agressió a la presidència de la Generalitat ha fet esclatar el polvorí i que, per tant, cal reaccionar-hi anant a totes, una vegada més, a l’atac. I això significa recuperar l’actuació unilateral que va fer possible el referèndum del Primer d’Octubre, la vaga general del 3 i les proclamacions del 10 i del 27. El parlament de Catalunya no pot acceptar aquesta intromissió, encara menys quan aquesta legislatura concreta va ser elegida amb el mandat de restituir el govern legítim, que és com ens van dir que farien a tots els qui vàrem votar els partits independentistes. Tant hi fa tot allò que ha passat fins ara. Puc acceptar que transitàvem un espai desconegut i era massa difícil tot. Però ara ja sabem moltes coses i no podem passar-les per alt.

Ara sabem que hi ha un camí de qüestionament de l’actuació de l’estat espanyol que dóna resultats i fruits. I sabem que el camí de l’apaivagament de la tensió no funciona perquè no apaga la voracitat de l’estat espanyol. Sabem també, després de les nits d’Urquinaona, que la gent està disposada a fer què siga en defensa dels drets propis i que l’estat espanyol sap que és impotent per a frenar-la. I sabem que té un poder amb moltes cares, que quan li convé pot fer servir d’una manera i quan li convé d’una altra tot intentant enganyar-nos a tots. Però sobretot sabem que l’únic poder que resta intacte de la nació catalana és la gent, el poder del poble. I que aquest n’és el principal, el que millor explica que dos anys i mig després de la proclamació de la independència tota la maquinària de l’estat espanyol i els seus aliats no solament no hagen aconseguit derrotar-nos, sinó que reculen quan som capaços d’atacar.

No repetim, doncs, els errors. No ens feu repetir, doncs, els errors.”  (Vicent Partal)

Un dels comentaris a l’editorial:

 

francesc felip

10.01.2020  |  22:30

Hem arribat al cap del carrer. Ara ja sabem tots on som. El MHP Joaquim Torra està sol, el futur es negre, les manifestacions son obsoletes (ja s’encarrega el Conseller Buch de que ho siguin), i els dirigents que sobresurten son escapçats sense contemplacions, ni vergonya ni motiu (ara li toca al President Torra). La impunitat que te l’estat espanyol es total (com la Xina i Hong Kong). I queixar-se no serveix de res. Portem ja massa temps així i ja estic fart de tanta fatxenderia, ignominia, infàmia, menyspreu, insults molt greus, mofes grolleres, mentides sense cap pudor i penes de presó, obviament. I ara, la sorprenent UE que es molt capaç d’aprovar ara la interlocutòria presentada contra el MHP Carles Puigdemont.
Davant d’això i com que no em rendeixo, proposo que recolzem plenament al Consell de la República constituit com a Govern de la Generalitat de Catalunya a l’exterior (si es possible, a la Catalunya Nord). Que s’instauri com més aviat millor i amb múltiples activitats per garantir una llum a aquesta Catalunya a les fosques borbóniques. Es tractaria del legítim Govern de la República Catalana a l’exili, amb una activitat constant arreu del mòn explicant la situació del nostre pais, de la seva llengua i de la seva gent. Som molts per a donar-li suport i, sobretot, fer-lo crèixer.
Mentrestant, aqui, un govern mesell del partit o coalició que sigui (amb un sou arregladet), que administri el poc que ens retornen, i que ens faci combregar amb rodes de molí (autonomisme amb fraseologia independentista, com encertadament va dir el Sr. Partal).
O es que hi ha alguna altra alternativa on agafar-nos ?. Perque el principal inconvenient d’una DUI som nosaltres mateixos.

 

Volen tombar el nostre President: Unim-nos cada vega més. Reafirmem el 1r oct.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *