BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

El problema de com puc, com podem començar edificar la República Catalana segons el mandat del 1r d’octubre del 2017 és, ara mateix un misteri, però no hi ha altra sortida que començar.

Els nostres polítics i els partits que representen sembla no estant per la feina, els obstacles que el poder a que ens sotmetem tots plegats ens hi oposa són molt grans, quasi insalvables, però hem de fer el possible per salvar-los. Tenim por de la repressió, de la presó, de les multes i les imputacions … i això, aquesta por ens tenalla tots, però més que tots als nostres polítics i les nostres institucions fins ara totalment dependents de la legislació espanyola.

Com podem fer el salt quàntic -de quantitat d’energia moral necessària, no parlo pas de la Teoria de Plank, sols faig una anologia-.  Saltar la repressió del repressor exigeix un plus de coratge i fermesa molt difícil d’assolir.

Els catalans tenim virtuts com tothom però som dèbils, tenim por, una por congènita. Com a Poble hem patit molt, no ens podem imaginar com primer Castella i després Espanya ens han atonyinat de veritat i molt. Ara mateix ho tornem a patir, avui en dia en que l’estat espanyol no pot fer el que voldria, de moment almenys, encara ha de guardar certes formes, ens podem imaginar com actuava contra els nostres avantpassats abans quan la mundialització política, de Drets, legal i comunicativa no existien?

Sigui difícil o no ho sigui, els catalans que ja hem decidit ser plenament lliures no tenim escapatòria, hem d’acomplir el mandat del nostre Poble, el nostre propi mandat, el de la nostra sobirania.

Ens hem d’empoderar davant la necessitat de fer-ho.

Ara mateix se m’acudeixen tres actituds fonamentals per carregar les nostres piles i fer possible que molt aviat sortim disparats com una molla vers el nostre objectiu primordial de país, alliberar-nos dels qui ens fan mal i ens volen callats i soterrats.

Puc mig entendre, i crec quasi entendre del tot, el missatge que una gran persona, un home completament lliure ens fa arribar des de fa mesos, és com un guardià que pretén defensar-nos en aquesta hora tan crucial i tan difícil per a nosaltres els catalans, em refereixo a Aamer Anwar, tots el coneixem, és l’advocat defensor de Clara Ponsatí. En el programa de TV3 “una pregunta més” ens ho va tornar a repetir, ens va dir que havíem de fer el pas de dir prou a l’agressor i acceptar-ne les conseqüències, ell ens ho pot dir amb una èmfasi infinita i ens ho diu, però ell no ens ho pot fer, ho hem de fer nosaltres!     Sempre que parla i el que ens diu és molt ferm i clarivident, però deixem-nos de petites excuses, no ens fixem en el que diu als nostres maltractadors i el que diu dels nostres maltractadors, sinó en el que ens està dient a nosaltres “cap vida o interès personal té el valor d’una Independència” i “feu-ho! sobretot feu-ho, allibereu-vos ara!”

Davant del meu monitor de TV es veia i transpuava, en la seva cara, en la seva veu i en les seves paraules com Aamer Anwar contempla i experimenta en la seva pròpia carn la violència ferotge, la prepotència i l’abús sistemàtic del nostre maltractador “Espanya en la seva totalitat, poder, persones, institucions i lleis” no ho vulguem dissimular, tot el que ens està passant des de fa 500 anys, més encara des de fa 300 anys i més encara ara, va d’independència o esclavatge, no va de democràcia. És un greu error aquella expressió de Carme Forcadell que s’ha anat allargant amb el “Procés” i han adoptat quasi tots per no dir tots els que ara seran sumaríssimament i injustament jutjats al cor d’Espanya: “Sóc demòcrata abans que independentista”.  Com vols ser demòcrata si acceptes el més vil esclavatge i practiques un descarat síndrome d’Estocolm?

Ho hem de fer!   hem de trencar aquesta relació malaltissa de maltractament i vassallatge que practiquem amb Espanya!    Com?

Tres primeres idees:

1a –  Ser-ne conscients, fer tot el possible per assolir i escampar aquesta consciència d’una manera activa, … ferma i activa!

2a –  Unir-nos quants més millor a aquest tasca i determinació.

3a –  Començar, en el que pugem, construir aquesta nova realitat, edificar la República Catalana Independent. Algú ha de passar endavant, el poble menut, afermem les nostres iniciatives i creem-ne de noves, jo aposto per fer aquesta feina específica pels naixents, des de baix, Consells Locals de la República i les segones línies d’acció dels CDR, i també les noves institucions de la República Catalana que es van obrint camí.

4a –  Reafirmem a tot hora el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya vinculant del 1r d’octubre que VAM GUANYAR !!!  que ningú s’enganyi ni ens enganyi!

5a –  Comprometem-nos a fer tot això abans expressat, però sobretot comprometem-nos acabar el que hem començat, completar la Declaració Unilateral d’Independència de Catalunya del 27 d’octubre del 2017. Completar vol dir preparar allò que va quedar pendent de fer, preparar i preparar-nos. Fins i tot, potser o segur, cercar uns capdavanters que a partir d’ara n’assumeixin el repte i en demostrin les capacitats amb l’acció de cada dia.

Jo tenia una empresa i un dissenyador que treballava per a mi em deia coses que jo havia de fer, però jo mancat de diners i d’idees i amb por d’arriscar-me no li vaig fer cas. Les coses són molt complexes, és veritat, però avui la meva empresa ja està tancada.

Antoine de Saint-Exupéry va posar en veu d’un dels protagonistes de la seva novel·la “Vol de nit” “en la vida no hi ha solucions, has de crear una força i aleshores les solucions van sortint d’escreix”.  La força és Aamer Anwar, vull dir l’independentisme amb el convenciment i la determinació per dir “prou” a l’agressor, di-li prou en forma de República Catalana Independent.

Des de baix, des d’ací, avui mateix 12 de febrer del 2019  … Comencem!  Continuem!
Sí! és l’única resposta, la possible resposta, que només depèn de cada un de nosaltres, no plorem! comencem:

REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT !

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC de Jordi Fornas, CDR*bic, CLR*bic, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!