(L’article d’en Carles Castellanos està enganxat a la secció "llegeix la resta de l’article"
Escrit previ de Salvador Molins:
Ens cal fer-nos forts i savis i decidits.
Enfortir el Poble Català en tots els sentits espirituals, intel·lectuals i materials, per fer créixer la nostra determinació d’esbotzar aquesta situaciò d’espoliació colonial que ens atenalla.
Aquest és una de les primordials missions de Catalunya Acció, "fer fort el poble català lliure", en el camí que mena cap el 2014.
Amb aquest ferma voluntat us adjunto un escrit d’en Carles Castellanos, Professor de l?UAB i membre del col·lectiu d?opinió Mata de Jonc / PPCC, que va ser publicat al diari El Punt fa pocs dies.
Cal que fem amb encert i clarividència els anàlisis necessaris per caminar amb èxit el camí que ens hem proposat. En aquesta tasca hi estem compromesos molts.
Eus ací l’esmentat article, vegeu-lo en l’apartat "llegeix la resta de l’article"
Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció)
Carles Castellanos. Professor de l?UAB i membre del col·lectiu d?opinió Mata de Jonc / PPCC .
Deixeu camí a la llibertat
«Veient que la independènda apareix com una sortida política a la situació econòmica, social i nacional del moment els regionalistes es mostren intranquils, prefereixen recomanar al poble català la seva auto immolàció col·lectiva»
«? Fa uns anys, parlar tan sols
d?independència era prohibit,
i en plena «democràcia
borbònica» portar una
pancarta amb aquest sol
enunciat va ser causa de
presó per a uns quants de
nosaltres (1982)»
«Deixeu camí a la llibertat»
Els darrers temps han demostrat la virulència del debat
identitari al nostre país; avui voldria mostrar-ne un as-
pecte concret: el desori que hi ha en el camp del regionalisme de matnu espanyola. Després d?haver quedat
demostrat que els problemes de la socie-
tat catalana no es poden resoldre dins
l?Estat espanyol (ni autononiaa, ni fede-
ralisme), éls regionalistes han topat amb
la dura evidència de l?única altemativa
possible: la independència.
Fa uns anys, pariar tan sols d?indepen-
dència era prohibit, i en plena «democrà-
cia borbònica» portar una pancarta amb
aquest sol enunciat va ser causa de presó
per a uns quants de nosaltres (1982) No
vaig sentir cap protesta seriosa, de cap
regionalista, per la manca de llibertat que
representava aquesta agressió: l?Estat es-
panyol contra persones que simplement
volien expressar la seva opinió.
Ara veient que la independència apa-
reix com una sortida política a la situació
econònuca, social i nacional del mo-
ment, els regionalistes es mostren intran-
quils. 1 si, per una vegada, exercissin de
demòcrates i ajudessin a posar les condi-
cions per provar aquesta altemativa in-
dependentista? Doncs no: reaccionen de
manera mtolerant contra la reivindicació
nacional i prefereixen recomanar al po-
ble català la seva autoimmolació col?lectiva!
Això és el que es pot deduir del que es
proposa des del llibre La rectificació
aparegut recentment; un recull que, més
que una reformulació del «catalanisme»
(llegiu «regionalisme»), és una mena de
recomanació per a una bona mort, molt
adequada per a l?època de Tots Sants en
què em va ambar a les mans.
L?argumentació fonamental del llibre
és orientada a la desmobilització nacio-
nal i/o a explicar la impossibilitat
d?aconseguirlaindependència. La recer-
ca de la llibertat nacional és ridiculitza-
da, com una quimèrica «conquesta del
Sant Greal» o com una mena d?«intem-
perància carlina» (Puigverd). Segons
aquest autor, i semblantment d?altres
companys de llibre, el «fonamentalisme
catalaner» és la causa de totes les desgrà-
cies, i el debat estatutari «sobreexcitat»
ha estat un error que ha despertat el «ti-
gre»del?anticatalanisme. La lluita per la
Ihbertat col·lectiva queda transformada
per obra i gràcia d?un esperit de submis-
sio tan servil com malaltís, en un objec-
tiu ridícul i suïcida!
L?antiindependentista més explícit del
llibre és probablement Branchadell que,
per tal de rebatre els arguments sobira-
nistes, es dedica a deformar-los fent cari-
catura d?un moviment que no té res a
veure amb el fonamentalisme xenòfob
que ens presenta. L?mdependentisme
mereix una lectura més atenta, sense pre-
judicis ideològics.
Justament són aquests prejudicis els
que impedeixen als autors de considerar
l?Estat espanyol com un element fona-
mental de configuració de les identitats
col?lectives; i els porten a concebrc, a
més, aquest Estat com a immutable i fins
i tot com una entitat política envers la
qual hauiíem d?adreçar les nostres aspi-
racions nacionals col?lectives (en l?as-
pecte lingüístic, s?afínna que la salvació
de la llengua catalana tan sols pot venir
d?Espanya). Només cal prcguntar-se en
quina experièncía política creïble fona-
menten les seves recomanacions.
España una, España grande, España
libre!, hem sentit més d?una vegada. Al-
guns encara hi creuen, a Catalunya. És la
seva opinió. Però perquè no els confon-
guem amb els d?abans, si volguessin ser
rigorosos i honestos en les seves posi-
cions, haurien de posar almenys el ma-
teix interès que esmercen contra I?inde-
pendentisme a denunciar la manca de lli-
bertat que patim col?lectivament com a
poble i Fofec que pateix la nostra econo-
mia i el nostre dret a decidir Uiurement.
Aquesta seria la millor rectificació: dei-
xar camí a la llibertat.
Carles Castellanos
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Les seleccions pròpies, l’autogovern de sobirania compartida, l’autofinançament amb administracion pròpies, el reconeiximent de la llengua pròpia de plé dret i repecte com a única llengua del país.
Tot això és pot aconseguir sense l’indepedència de l’Estat espanyol.
I dubte molt que amb una Esquerra i Entesa de progrés com l’actual és puga aconseguir amb l’independència.