Agrairia a altres catalans que hagin pogut llegir aquests posts i que visquin fora de Catalunya ens podéssin fer arribar coses. Si es donés aquest cas o l’arribada de notícies del Québec fos abundosa obriríem un bloc per acollir-les i publicar-les.

Aquest comentari que acabo de fer només és una idea que podria ser interessant però no ha de suposar cap obligació per part de cap de nosaltres i vosaltres que no puguem o dessitgem acomplir.

Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció)

————-

 Ara us adjunto una de les opinions del patriota apassionat en Claudi Romeu, un franctirador de paraules, anàlisi i pensament decidit a alliberar democraticament Catalunya:

Escrit d’en Claudi:

OPINIONS (67)

 

Abatuts en el combat

 

Hi ha catalans que han caigut en el combat. S?han convertit en cadàvers, o en éssers morts. O pitjor, perquè continuen vius però corromputs com la fruita podrida. La fruita podrida és indesitjable. Ningú la vol, potser ni els porcs, bèsties que s?ho empassen tot. Són cadàvers vivents, que deambulen cofats amb la boina de l?estupidesa damunt la seva reescalfada clepsa sinistre i pudent.

 

Aquest és el cas d?alguns catalans, que deambulen esmaperduts entre aquells que han claudicat del seu país i ara naveguen com ànimes en pena, pidolant que algú els reculli com a catalans renunciats, enlluernats per les lluentors d??ejpaña?. Es dediquen a fer de llepaculs dels espanyols a veure si així aconsegueixen aparentar alguna cosa.

 

Exemples d?aquesta malaltissa situació d?algunes persones en són les declaracions de dos dels al·ludits.

 

L?un ha parlat <els meus conciutadans catalans pateixen una epidèmia i, si no volen que els administrin tractament, doncs què hi farem> L?altre ha manifestat <l?acarnissament terapèutic per prolongar artificialment l?existència vegetativa del català ha fracassat? doncs eutanàsia, mort dolça>.

 

Aquestes són les manifestacions d?aquests autoanomenats intel·lectuals de la política, en que s?han convertit els dos pallassos citats. L?autoodi els ha deixat així d?abatuts. El corc d?aquest autoodi els ha picat i és l?instigador d?aquests vomitius exabruptes de suc verdós, que els fa remoure?s contra la seva pròpia ascendència, ara ex catalana. La toxina se?ls ha podrit dins mateix del seu cervell o se?ls ha fet agre que podríem dir.

 

Quan una naturalesa és feble, poden passar coses d?aquestes. És un símptoma d?abatiment prematur, de complexió fràgil, de desorientació total i de sinistre estroncament de la personalitat fins a convertir-se en un esgarip maldestre a perpetuïtat, que ho empudega tot.

 

Un d?aquest dos, a més es declara pro taurí, no discutiré pas el seu gust, sols n?assenyalaré la seva crueltat reescalfadament espanyolitzada en que s?ha sumit. L?altre parla d?eutanàsia, sense adonar-se que hi estan sotmesos. Col·loquialment se?n diu que se?ls ha girat el cervell. Un és un conegut i excel·lent comediògraf, fins ara de l?escena catalana. L?altre és un escriptor, que a més exerceix de professor. Professió perillosa per a un esquizofrènic. No sé que deu ensenyar. S?hauria d?anar molt més en comte en deixar exercir mestratge a segons quins personatges.

 

Són mostres claríssimes d?abatiment, esquírria i autoodi! Salvem-nos de l?abatiment! In-de-pen-dèn-cia!!!

 

Claudi Romeu, desembre 2006

————————————————————–

Nota final: Ja tinc dos escrits més d’en Claudi que fan cua i són ferms i amb dosis de medecina "estat català" l’eina de protecció d’un país i la seva gent. -Gràcies Claudi, en nom de molts catalans-.

Salvador Molins i Escudé (Berga, PPCC)