Fa dos o tres dies que el diari Avui publicava a la secció Bustia i l?emmarcava dins del requadre preferent una carta de Josep Sabater i Rodríguez enviada des de Winnipeg (Canadà) .
Al considerar-la molt interessant i convenient la vàrem publicar en aquest bloc. I ara és Catalunya Acció que rep una altra carta des del Québec, l?autor signa amb el nom ?Català i quebecois?; la reproduiré en aquest post tot i que ja va arribar en forma de comentari llegible en aquest bloc. La carta com veureu inclou dues preguntes que procuraré respondre ben aviat. Agraeixo des d?aquí l?atenció d?en ?Català i quebecois?
La misiva-comentari:
Català-quebecois | esborrar | dimarts, 12 de desembre de 2006 | 02:30h
Jo soc al Québec, i us puc dir que és ben cert. Cada país a la seva manera, però els catalans n’hem d’aprendre molt dels quebequesos. El que més ens falta és la convicció. Al Québec ningú, fins i tot els no independentistes, dubta en defensar sempre la seva llengua, cultura, i interessos econòmics i socials. A Catalunya, en canvi, sembla que això només sigui cosa d’independentistes.
Un detall però: Al Québec el moviment independentista/sobiranista, no viu els millor moments. La majoria de batalles (culturals, econòmiques…) ja les tenen guanyades (com diuen ells mateixos), i queda la qüestió de la sobirania. Però aleshores la gent els pregunta: I si ho tenim tot, sobirania per a què? Viuríem millor? Com seria un Québec independent?
La lliçó a aprendre doncs, és que ens deixem estar de passets i passets i anem directament cap a la independència, sense més contemplacions. I també, que no s’ha d’oblidar res, totes les coses són importants per a anar cap a la independència: tant els sentiments com la lògica més "materialista" (per dir-ho d’alguna manera: és a dir: per viure millor). Perquè només intentant convèncer des dels sentiments no ho aconseguirem, i de l’altra banda tampoc. Ens cal un projecte que ho englobi tot per convèncer a una gran majoria de gent.
Què en penseu a Catalunya Acció?
I una altra pregunta més concreta: Teniu pensats alguns contactes internacionals que puguin ajudar al procés independentista català?
Autor: (Català-quebecois)
————————————–
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No hi ha res a agrair. Crec que qui se sent català vol el millor per Catalunya, i per això cadascu hi ha de posar el seu gra de sorra, i un se sent satisfet de poder-li posar, i potser insatisfet per no poder-hi posar un gra de sorra molt mès gran. Suposo que per a aquest grans de sorra més grans i que ens facin avançar de veritat hi ha plataformes com la vostra. Per tant, si s’ha d’agrair a algu, agrair-vos a vosaltres i animar-vos a continuar endavant. Estaré atent a les vostres respostes i explicacions.
Quan tingui una mica més de temps, també m’agradaria escriure-us explicant-vos més coses del Québec, més detalladament, perquè crec que sempre és interessant veure que passa en altres paisos per ajudar a fer avançar més el nostre.
Gràcies i salutacions des del Québec. Fins aviat.
Resposta a les preguntes d’en "Català-Quebecois"
Sí, tenim pensats uns primers contactes internacionals. No sóc jo la persona preparada i encarregada per aquesta tasca, però em consta que aquests passos ja s’estant preparant i al seu moment es materialitzaran però encara no n’és l’hora.
Hem de ser conscients de quin estadi del camí del 2014 ens trobem. Voler córrer més del compte ens abocaria al fracàs.
Una de les tasques prioritàries en aquest moment per a la gent de Catalunya Acció és il·lusionar i connectar, i coordinar els que ja tenen ben clares dues coses, la primera la voluntat i la determinació de -com bé fan els Quebequesos- "defensar la nostra llengua, la nostra cultura i els nostres interessos econòmics i socials" mai donar el timó de la nau catalana a l’enemic! i la segona que l’eina precisa per assolir-ho és l’estat propi de Catalunya.
Viuríem millor? -Algú ho dubta?
Seria fàcil? Per algun país o comunitat humana hi ha res fàcil?
Com serà la Catalunya Independent? -Bon exercici per a tots nosaltres! un exercici pel qual és convenient que ja ens comencem a entrenar: Visualitzar com volem d’honorable el nostre futur i sobretot el llegat que volem deixar a les noves generacions de catalans -els nostres fills i nets-. Com volem l’ensenyament i com el volem lluny de les imposicions de pobles aliens com l’espanyol. Com volem l’urbanisme, la justícia, la sanitat …, els aeroports i els ports, el comerç, la cultura …
I finalment: "Convèncer la majoria de gent". Ho hem sentit a dir moltes vegades però costa comprendre-ho i acceptar-ho, no són les paraules sinó l’exemple el que mou les persones. Pots entendre raonaments i posicions però sempre són discutibles des del punt de vista de l’altre; l’exemple s’accepta o es rebutja.
Catalunya Acció és conscient dels mecanismes i reaccions psicològics i sociològics i sap perfectament que en les primers estadis del camí en que ens trobem -a començaments d’aquesta dècada que aproximadament ens separa del 2014- és més important la qualitat i la il·lusió que no pas la quantitat. No rebutgem la quantitat però necessitem com l’aire que respirem fer créixer les adhesions increbantables, operatives i en qualitat.
Com tu dius, Català-Quebecois, "qui se sent català vol el millor per Catalunya, i per això cadascú hi ha de posar el seu gra de sorra" però la segona argumentació des de Catalunya Acció -cúmul d’independentistes determinats- la veiem molt més definida amb unes petites correccions al que tu expresses simplement per fer-te entendre i mostrar la teva bona voluntat, dius: "Suposo que per a aquests grans de sorra més grans i que ens facin avançar de veritat hi ha plataformes com la vostra" nosaltres els que ja hem pujat al carro desitjaríem que tu també vulguis pujar-hi i procuressis escampar la idea i sumar més "determinats" homes i dones amb voluntat de posar en pràctica i no en solitud la primera premissa que tu expressaves -el missatge d’en Kennedy "dóna el millor de tu pel teu país". Això és el que provoca la bola de neu, petits borrallons que se sumen els uns als altres, i de tant en tant n’apareix algun de més gros que embaluma més i de cop una baixada de temperatura facilita la feina i et fa avançar.
Esperant haver donat més pistes sobre la naturalesa i intenció d’aquest projecte que ara ens ocupa i que il·lusiona cada vegada a més persones de la teva i nostra pàtria, et trameto una atenta salutació a tu i els teus que esteu a la vegada tan lluny i tan a prop.
Salvador Molins i Escudé
(Conseller de Catalunya Acció)
PD. Faig servir sempre el meu títol dins d’aquest projecte per tal de fer baixar més la temperatura i procurar que els borralls es facin més grossos. Donar exemple de determinació i convenciment.