Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

4 de juny de 2009
0 comentaris

Trobo que has assenyalat un punt clau.

Bloc:

La resta de PIT i Reagrupament.

“(…) Situem-nos, però, i continuant en el camp de l’anàlisi a priori, ideal,
en un nou espai: el que queda entre la concreció de Reagrupament i
l’ideal del PIT. És a dir, reconeguem que hi ha persones que continuen
amb ganes de comprar independència però que encara no han comprat
Reagrupament i potser no ho faran. Cada vegada que algú demana unitat o
transversalitat per assolir l’objectiu ens hem de fixar si veu en
Reagrupament o les CUP una possible solució. Si la hi veu, feina feta;
perquè vol dir que aquesta persona segurament ja quedarà representada
al Parlament. Però si no la hi veu hem de continuar pensant què podem
oferir-li. És en aquest espai on se situa Sumem per la Independència.
No pretén pas fer la competència a ningú. És una proposta que sorgeix
de l’anàlisi dels diferents factors que poden conduir a l’abstenció i
que pretén resoldre’ls tots de cop. (…)”

Comento:

“Koll,

trobo que has assenyalat un punt clau.
La idea d’unitat d’Espanya, i la de desunió que hi va associada ens
generen problemes d’entesa, i d’organització, diria que també.
Crec que hauríem de desassumir-la, i que això també ens permetrà millor
observació. Hauríem d’abandonar aquest model reduccionista,
essencialista i fonamentalista, sí.

Xavier, em sembla que per aquí també van algunes de les crítiques, desvetllaments i malentesos que ha rebut la teva proposta.

També em sembla que són idees que intoxiquen la lectura de la
història i actualitat de l’independentisme
i de la política en general.
Si més no ho tinc clar pel que fa a (algunes) previsions, (alguns) anàlisi de
l’actualitat, i alguns fatalismes que ronden en la crítica.
Endavant PIT!! Que penso té, a més de les virtuts que assenyales, la possibilitat de provocar, de provocar….”

Afegiria:

 – De provocar, em refereixo a que els partits catalans incloguin la independència al programa electoral de les properes eleccions al Parlament. D’aconseguir que l’independentisme deixi d’estar infrarepresentat, sobretot, pel que fa a l’abstenció.

 – Per altra banda, assenyalo ara això de la intoxicació en un sentit general, i poso exemple d’un article que llegia aquest matí que considero un bon cas. Em sembla interessant i lligat amb aquesta idea de la Unidad a la que hi dono voltes fa temps, també a l’encert del comentari de Koll al que faig referència, i al contrast interessant en la observació i previsió quan som capaços d’obviar-la i de desfer-nos-en dels seus lligats i paquets d’oferta.

Crec que no té raó l’autor de “La il·lusió per l’Estat”. Sense gaire observació, trobo que el què diu perd sentit perquè ho intenta vestir de sobiranisme Del Superior (del que sí sap com són les coses, del que sí que sap que la independència és impossible, del que sí sap quan toca o no toca, i altres martingales i embolics conceptuals.)
El sr. Colomines diu que és perquè li sap greu que alguns caiem en enganys de propaganda. Assenyala que el catalanisme té com a problema que no sap on va, però alhora té com a problema que passa a ser decididament independentisme.

Em sembla que ho diu en el sentit de que la il·lusió per l’Estat (que en diu) són focs d’encenalls. Ostres!
Ho diu així: “(…) La proliferació de propaganda diguem-ne independentista, la qual, a
més, s’ha inventat aquesta aberració teorètica que divideix els
catalans entre independentistes i unionistes, és foc d’encenalls.
(…)”

I toca un altre tema, el del front independentistes unionistes. Ell afirma que no és real; però jo crec que és simplement que no l’interessa que es vegi, però que el veu prou clar. Encara que una mica descol·locat, diria.
Com puc dir això? Em podria preguntar l’interlocutor. Respondria que perquè el presenta en oposició al front puristes-possibilistes en l’independentisme, i no hi trobo cap relació.

Molt més encertades trobo les observacions sociològiques d’en Salvador Cardús, i no és qüestió de preferència sinó d’experiència, afegeixo, no fos cas que surti el tema de de tot depén.

…………………………………..
http://blocgran.cat/?p=703#comment-26718
http://sumemcat.blogspot.com/
http://paper.avui.cat/article/dialeg/165639/la/il%C2%B7lusio/lestat.html
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/135543

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!