Indústries i caminars.

28 de juny de 2010, una altra data a anotar.
… això del principi de la
indissoluble, genial que
ho hagin de dir tant clar, fa anys que ho
suportàvem a la ombra……,
escolto a la ràdio que fins a 8 vegades
hi insisteixen els magistrats a
la sentència perquè quedi ben
anul·lada la nostra nació.

l final, s’ha acabar el període de por, tortura, intoxicació, comèdia, i intranscendència Constitucional. Quin goig poder acabar la sèrie dedicada al TC.

Trancendència
zero (TZ6) Boca grossa. Univers petit. I cor minse. Catalans, fora!

Al matí llegia en Josep-Maria Terricabras:
“(…) sembla que, en els propers dies, en passarà, finalment, alguna de certa
transcendència, com és la sentència del Tribunal Constitucional
espanyol sobre l’Estatut del 2006. Serà de transcendència no tant pel
que dirà –això ja ho sabem– com per la reacció que els catalans sabrem o
no sabrem tenir. Sóc dels que prescindeixen d’aquest Tribunal –obsolet,
desacreditat, ridícul–, entre altres coses perquè l’Estatut –retallat a
Madrid i tornat a retallar ara– no és l’eina que necessitem els
catalans. (Cap Estatut no ho és, tampoc l’avortat del 2005, però almenys
aquell era fet pels nostres representants.) Nosaltres no podem parar
fins que ens dotem d’una Constitució com cal, tal com fan els països
normals del món.  (…)”

Al President li diria que atengui, que s’escolti bé el que expressarem els catalans a la manifestació. Som una nació, ha dit avui, tindrem autogovern, promet, i ens crida a defensar aquestes coses.
Recordi que l’any 2006 varem sortir al carrer amb el clam que som una nació i que no acceptàvem retallades. D’aleshores ençà és una cosa prou clara que l’autogovern de cap manera hi té lloc a l’estatut, i que no és cosa només del TC com vostè ha dit, sinó que d’autoafirmació catalana res de res a l’estat espanyol. Ara tenim clar aquest vell realisme català, i l’hem canviat. I també de la
mà d’una bona superació d’oblits, por i inconsciència.

Vull dir que allà on vostè diu “autogovern-estatut” la gent que m’ha dit ha escoltat el seu missatge hi entén una cosa ben diferent, i ho veurà en el clam de la manifestació que farem, veurà que aquest recull el que hem caminat, vist, treballat i conclòs de manera definitiva amb aquesta ja esperada sentència: independència. És tant evident que les seves pròpies paraules el traeixen, l’he escoltat i per molt que hi insisteixi i ha insistit en que el que defensa és l’estatut, el to de respecte als catalans que li ha volgut donar al discurs fa que el que ha dit sobre el poble, Catalunya, autogovern, autoafirmació, respecte, responsabilitat, etc., la gent que mira al seu voltant ho ha vist clar i li ha entès el missatge: independència, #AdeuEspanya

Com a president li demanaria un punt de responsabilitat i que remarqui l’intent del TC de fer virgueries i falsejament de la història i realitat, que la gent tingui clar què està en joc. També penso que li hem d’exigir, sobretot després de les males experiències del seu menysteniment i deformació informativa de la veu i moviment dels catalans del 2006 ençà, que ara no es permeti cap ni un desdibuix, ni vostè com a President ni el seu partit. Ni ningú.

I ha de tenir clars detalls també com ara aquest que assenyala Vicent Partal:

Ací se separen els camins

“La sentència del tribunal constitucional marca la fi de l’autonomia. Com
a país podem optar per indignar-nos però acceptar la situació tot
intentant arribar al mateix lloc per altres vies -que és el que sembla
proposar el president Montilla. Però com a país també podem fer decidir
que el despreci institucional amb que ens obsequia l’estat ens deslliura
de cap pacte, escrit o no, amb Espanya. I ací, a partir d’avui, és on
es bifurquen els camins.

Es bifurquen marcant per un costat la via d’aquells que a qualsevol
preu voldran mantenir-se dins l’estat espanyol i la via dels qui pensem
que avui ja és més sensat i prudent proclamar la independència.

El despreci a la voluntat popular per part de la màxima institució
jurídica espanyola no és de cap manera una anècdota prescindible. El
president Montilla intentava aïllar ahir l’atac culpant-ne només al
tribunal i això no és veritat. Si Espanya hagués volgut evitar aquest
xoc de trens que es va concretar ahir en la sentència ho hauria pogut
fer, ho sabem tots.

Així que ara ens toca decidir.”

Avui dimarts, a les 8 del vespre a la Plaça Sant Jaume amb els amics d’Acte de Sobirania, i el dia 10 ben clar i que s’escolti, INDEPENDÈNCIA.

……………………….
http://www.vilaweb.cat/noticia/3748590/tc-consuma-retallada-final-lestatut.html
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/171418
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comentaris.asp?ID=21378&PageCounter=0#coment
http://www.vilaweb.cat/noticia/3748663/montilla-indignacio-partidisme.html
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/171698
http://www.directe.cat/noticia/48204/montilla-acata-la-sentencia-no-es-temps-de-foguerades-que-porten-a-la-frustracio
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/171766
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/171773
http://www.vilaweb.cat/editorial/3748711/aci-separen-camins.html
http://www.actedesobirania.cat/main.html

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!