Indústries i caminars.

He estat pensant que ens cal atendre d?entrada, i
especialment, a dos detalls amb això del canvi de rumb (?), i pla espanyol pel que fa
a les consideracions sobre la identitat d?un poble. A afegir als abusos sobre
aquest tema que van fent, i fent, i fent.

No m?hi he fixat gaire com li diuen a això que ara
(novetat?) planegen des de la televisió (la seva; no La nostra). Però crec no és
mancança per a detallar el què veig per aquestes latituds de declarament; de les
que en tinc prou amb allò dels terminis per, i en, la incorporació de les llengües
que no són la castellana; així com la idea de les quotes de ?favor? que suposo
mantenen.

I el to. Bé, però això no és el que em sembli important a
destacar ara. I suposo són coses prou conegudes i observades. Tampoc és que
sigui desconeguda la tendència folklorista a que han enviat normalment a
determinats pobles, però és sobre aquest punt que m?hi vull fixar.

Perquè el que sí sospito, però, és que s?ha estat en general
excessivament comprensius amb els
abusos d?estiraments verbals que han fet amb aquesta teoria a la carta del
folklorisme de la identitat dels pobles que no interessa respectar políticament
habbermesiana. (Disculpi?m el filòsof per no conèixer-la a fons. Deixo clar que
em limito al que funciona a l?ús; i a unes seves declaracions en moment compromès,
i en el context de la seva rebuda d?un ?Príncipe de Asturias?. Suficient per a
constatar la selecció inacceptable a que envien el respecte a alguns pobles.)

Per aquesta prevenció, i perquè d?abusos lingüístics,
verbals, i d?altres elements que entren en joc amb l?enteniment i la entesa, en
ronden una perversa pila; em sembla que ens hauríem de fixar ?i demanar-ne bona
definició de postura- en el que fa a aquesta caracterització i no caracterització
de folklòric a la carta.

I entenc que els hi hem de demanar de manera ferma
bàsicament per dues raons; que són alhora els dos detalls que refereixo d?entrada.
La primera és que em sembla que la tradició folklòrica espanyola ha jugat amb l?ambigüitat
de ?les folklòriques?; i totes les que veig permeten el parlar de tradició,
creença i llegenda.

La segona és que aquesta ambigüitat és d?aquestes que confonen i no de les que
abasten. Ús que, per altra banda, han convertit en un costum. I pot ser afegir que no és d’esperar ni preveure que ara passin a respectar altres pobles, més que els que la força d’altres, i la manca d’abast de les seves violències els hi marca; per acabar.

(…)

………………………………………………..

El PSOE vol que RTVE segueixi de prop la Casa Reial i el govern i que fomenti «la vertebració d’Espanya»

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2511013

Quines, i entre d’altres, per a agreujar-ho, desproporció:
"(…)
«la promoció i difusió nacional i internacional de
la llengua espanyola serà un objectiu essencial», tot i que també té en
compte les «llengües cooficials», que s’usaran en les emissions
territorials «progressivament». Pel que fa a les institucions, es fixa
una extensa cobertura i seguiment de les activitats oficials del Rei,
el Príncep, el president espanyol i els seus ministres i que aquest
objectiu s’estengui, en menor mesura, a totes les institucions. (…)"

(Afegeixo:

Si TVE ha de construir la identitat
espanyola, TV3 ha de seguir acomplexada nacionalment?

http://www.tribuna.cat/Not%EDcies/Destacada/Si_TVE_ha_de_construir_la_identit

at_espanyola%2C_TV3_ha_de_seguir_acomplexada_nacionalment?/)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!