Indústries i caminars.

Quan aquest dia explicava que em preocupa: Si esdevenim més renunciats…. Un parell de detalls de terrorisme electoral i institucional, citava un article d’en Miquel Almirall en el que trobo un cas de tants que anem patint i suportant. Casos i exemples d’abusos i usos perversos del que en diem (i sense vergonya, tu!!) “poder judicial”.

L’autor va tenir el bon gest d’assenyalar-me que no havia situat prou bé la citació. Li ho agraeixo per dues bandes. Primer perquè és important situar bé el fragment que cito. I segon perquè, en tornar a entrar a la lectura, he parat atenció a alguns altres detalls interessants que assenyala.

El
tancament d’Egin i les seves repercussions discursives i judicials

En recullo un parell, sobre els que diria:

1) Són fets el que ens recorda Almirall:

(…)

“1. Els fets
El 28 de maig de 1998, el jutge de l’Audiència Nacional ordena detenir
onze persones vinculades amb Gadusmar, una empresa que es dedicava a la
importació i l’exportació de bacallà i de material pesant pesquer, i
d’altres empreses (Uralde, Untzorri Bidaiak-Ganeko i Grupo Ugao).
Segons el jutge espanyol, aquestes empreses formen part d’ETA i ajuden
a finançar-la.

El 14 de juliol de 1998, Garzón ordena el tancament d’EGIN i d’Egin
Irratia perquè aquests mitjans de comunicació estan integrats en
l’estructura d’ETA. Com a conseqüència, deté quinze persones, de les
quals empresona vuit. A més, clausura cinc empreses: Orain (editora
d’EGIN), Ardatza (propietària dels actius i maquinària del grup),
Erigane (propietària dels actius immobiliaris d’Orai i Ardatza),
Hernani Imprimategia (impremta i distribuïdora dels productes) i
Publicidad Lema 2000 (gestora de la publicitat d’EGIN).

El 29 de gener de 2000, el jutge espanyol ordena la detenció de vint persones que acusa de ser membres d’Ekin.

El 13 de setembre de 2000, el jutge ordena la detenció d’onze persones
que acusa de ser membres de Xaki, organització que, segons Garzón, és
l’estructura política d’ETA a l’Estat espanyol.

Finalment, el 5 d’octubre de 2000, Garzón ordena la detenció de nou
persones més que són membres de la Fundació Joxemi Zumalabe atès que
han promogut un projecte de desobediència civil tot seguint ordres
d’ETA. L’acció judicial de Garzón va produir 66 detinguts, 52 dels
quals acaben essent jutjats i 47 condemnats. Cal tenir present que sis
persones no han estat jutjades que dues han mort, dues estan malaltes i
una està empresonada a França. Tot plegat, ha tingut repercussions
importants, tant directament (els condemnats arran del judici) com
indirectes (polítiques, mediàtiques i discursives).”

I no són fets el que pretén actuar el jutge. No crec que haguem de considerar fets el que assenyala el jutge, encara que siguin fruit,
i pot ser precisament perquè en són fruits “De lo actuado hasta el momento en estos autos queda acreditado …“. Ni per molt que ho col·loqui
a l’arpartat de fets.

2) El que afirma la sentència sobre el “frente informativo” ho haig d’entendre com una violència extrema, i com un acte
de terror d’estat en tota regla. I en boca
de Garzón un cas més d’una ja tradicional vergonya espanyola.

Senyors!! Que no estem tant, tant
imbècils, que més enllà dels seus acòlits servidors, hi ha gent que
pensem, raonem, sabem, estudiem, coneixem com va tot això de la
informació!!

Ja ho entenc! Estan tant avesats i necessitats de desinformació que els
fa violència la informació. Estan tant acostumats als dominis i
predominis de mitjans als seus serveis, que fan guerra bruta
(brutísima, que la duen a terme des-de institucions que diuen fan el contrari
del que fan), excusant-se en que, clar!, si algú informa, s’acaba el seu conte.

…………………………………….

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/79114

http://www.tribuna.cat/noticies/politica/15-politica/85328

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!