Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
#somunanació Atenció: embolicadors o desembolicadors, triem. I no hi ha terceres vies…
El condicional que Mascarell pretén no val.
Per la raó de temps i evidència empírica que ja assenyala en Xavier Mir. Amb això ja n’hi hauria prou, però voldria anar una mica més al detall del que diu Mascarell. Perquè crec que cal afegir un altre problema, i alhora reclamació i solució acceptable.
Afegeixo, per a reafirmar que el condicional cau, la raó de greuge de Mascarell contra el respecte als conceptes i idees que remenem i al ciutadà, l’actualitat, entre d’altres exigibles.
És encertat i rigorós en unes coses, però no en d’altres. I n’hi ha algunes que són d’aquelles de les que no podem acceptar el desdibuix ni la manca de rigor, i de les que amb una sola o un sol detall ja n’hi ha prou. A aquestes em refereixo.
(Ai, i com agraeixo la pregunta del periodista Barnils! Bé VilaWeb)
El periodista planteja (minut 7:42) bé la buidor de la expressió de Mascarell “independentisme federalitzador” (minut 7:00).
Trobo que ho fa encertat en cercar-li sentit en el que assenyalà Ferran Requejo (que, expert gran en federalisme, resulta que no ha participat en una Jornada del PSC sobre “Federalisme i futur”, molt significatiu…. també.)
Tornem al que estàvem….. per què ho dic que, a banda de fora de temps, no val tampoc el condicional per una qüestió de respectes i atencions indefugibles?
Doncs perquè allò que he entès d’entrada, i que queda clar després de la pregunta del periodista, és que es vol vendre una independència amb la condició de federar-se amb l’estat espanyol, i que es pretèn justificar d’una manera fora de lloc. Coses que xoquen amb la decència, el rigor en els conceptes, i el que hom amb els sentits i pensament en dansa pot suportar.
Suposo que és part de la seva estratègia i dels seus èxits, de l’embolicador. Ho hem de prendre com si d’un atac armat es tractés. Sé que pot sonar molt fort perquè estem molt malament acostumats, però mireu on és que es juga el poder i la defensa de drets, on és que ens la juguem.
Aquest paquetet d’oferta implica entre altres coses el que ja hem comprat i ens ha venut l’estat espanyol una trista i llarga temporada, a saber: que l’estat espanyol ens donaria la independència. Suposo que ningú s’empassa ja aquest dogma de la derivada i tal. Bé, el mateix Mascarell assenyala que d’això res de res, l’engany transicional i de procés ja és passat. És, a més una afirmació buida, perquè la independència no es dona en el sentit de donar un a altre. És una cosa que es respecta i reconeix, o no i aleshores hom passa a ser bèstia. La noció de respecte trobo que Mascarell se la treu de la màniga quan l’usa per acabar de definir la deriva del seu independentisme federalitzador, vigilem, però, que no ens confongui.
Resposta de Mascarell: No, no parla en el sentit de Requejo (racionalitat i consciència de la situació), diu, segons Mascarell: “simplement vol dir que estàs obert a pactar quan a tu et convingui i amb igualtat de condicions, simplement, quan a tu et convingui i en igualtat de condicions.” (i aquí és on no sé d’on, hi apareix el respecte com a paraula màgica, atenció.)
I curiós, al peix al cove em sembla que li n’ha dir anar conquerint, oh, que monuuuu….. Tampoc no m’agrada on situa els marges. I em sembla que és un dels elements embolicadors i de perversió més forts, diu que és que “la idea ‘independència…, ampliarà els seus marges (…)” i aleshores hi encabirem aquesta federalitat….. Ho trobo bèstia, a banda de poc seriós.
Condicional caigut i pervertit. Mascarell embolica (o embolicat) i Barnils desembolica. Bo.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!