Indústries i caminars.

Sobre unitat, agost de 2010, introducció.

Dues idees per a proposar un parell d’exercicis (el subratllats). Els trobo interessants perquè penso que poden servir per a solucionar problemes que tenim amb la unitat, en general, i en concret el que anem repetint i repetint com a “crit a la unitat de l’independentisme”.

Josep-Maria Terricabras, a: Iniciativa social i lideratge polític , assenyala obvietats:

“(…)
Una d’aquestes obvietats és que la societat catalana té una capacitat
d’iniciativa absolutament admirable: iniciativa cultural, però també
empresarial; iniciativa artística i també esportiva o escolar;
iniciatives solidàries, de creació de grups i associacions, iniciatives
per fer recerca i per fer teatre, per fer negoci i per entretenir-se,
iniciatives perquè sí, gairebé pel gust mateix de tenir-les,
d’inventar-les, iniciatives d’impuls individual i iniciatives enteses
com a tasca col·lectiva.”

També anota un suggeriment que és el primer exercici que proposo:

“(…) Estaria bé que els grups que ara són actius deixessin constància de la seva existència en una base de dades. Ens sorprendria la dimensió del fenomen que, en ser més conegut, podria crear col·laboracions i complicitats.“

Fa un parell de dies, en relació a una pàgina per a recollir firmes de crida a la unitat, comentava:

“Crec que la unitat s’ha de pensar en termes d’aplegament, d’anar de la
mà, de fer força junts, i no la hem de pensar en termes de fusions o
altres variants que estem veient sobre la taula. De negociar tampoc no
em sembla que sigui el moment…,
perquè fer un pla de coalició equitatiu no és cosa de gaire feina o
complicació, ni ningú no l’hem de fer espai de confrontament o negoci,
oi?

He signat per a fer pressió, però crec que la feina que ens
cal n’és una altra, i que no és una qüestió ni de desig ni de missatge o
malentès. No tindrem unitat perquè ho desitgem o ho diguem més fort
encara, només la tindrem en allò que ens uneix i que volem ens uneixi. I
(exigència del moviment, a parer meu) no ho podem trobar de cap manera
allà on algú hi posi opacitat o missatges esbiaixats, però n’hi veiem
massa, un sol detall ja seria massa.
No em sembla correcte tampoc
cridar a la unitat com a fi, la unitat hauria de ser invisible de tant
clara, però crec que no pot ser-ho perquè els qui miren de
materialitzar-la no son prou clars, i perquè la gent tampoc no atenem
gaire a raonaments i bons contrastos, que ara ens caldrien mes que mai.

Per
exemple, crec que a Arenys, dissabte, calia parlar dels canvis que ha
hagut, però no vaig poder veure-ho, i no se n’ha fet noticia, o no ho he
trobat. 20 o 30 detalls, nomes assenyalats, dels canvis en aquests
mesos crec que haurien estat molt més definidors, il•lustratius i
clarificadors que no pas crides al que fos. I segur que en conversa
tranquil•la hagués fet bona feina d’acceptació d’errors, cagades, i
altres coses que cal acabar de polir.“

Em sembla que marxem bé, pel que recul len Xavier Mir avui: 4 d’agost i continua el compte enrere

………………………..
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/174747
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/informacio2.asp?ID=21525

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!