Penso en persones que com a líders de grup (si ho són), i com a polítics, no s’adonen que una cosa és negociar, i una altra fer negoci o negociats.
Que en política es negocia com a tàctica per a fer acció política, decidir, triar, etc.; però que els negocis es fan al mercat, i no a una institució com l’ajuntament.
Crec que hi ha una bona colla que no s’adonen de tant acostumats que hi estan.
I que coses com aquestes fan possible les penoses i lamentables trobades com les del G8. Líders (?) de països que es creuen els amos del món, i als qui no sé com encara sostenim.
……………………………………………………..
Segueixo demanat ajut als filòlegs i altres entesos. Crec que hi ha molts polítics (també ciutadans) que tenen molt de problema amb els possessius.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!