Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
L’Home que mira:
“(…) No m’agrada que em “construeixin el món”. Estic, ben al
contrari, a favor d’allò que se’n diu la il·lusió natural que forma
part de les estructures bàsiques de la ment, o els universals humans.
Bastint un món per als humans, finalment l’únic que s’aconsegueix és
incapacitar-los per tal que se’l construeixin ells mateixos. El cinema
(i no cal dir, la televisió) ha estat l’eina que ha permès una cosa tan
lamentable com expropiar als humans les seves pròpies experiències. (…)”
que l’Home que mira assenyali aquests problemes. Diria que hi ha cinema
que sí que m’agrada, però. Tot el cinema que no fa això que Ramon
Alcoberro assenyala.
Alguna vegada he fet la diferència entre cineastes i peliculeros.
Però, malauradament, té raó en la descripció d’una lamentable situació del cinema que domina i de la mena d’espectador dominant.
Afegeixo: Dic que m’encanta en el sentit de detall a atendre, a valorar, o com a problema a solucionar, no dic que m’agradi la situació, no fos cas. També en el sentit de valorar com a bo que s’assenyali el problema i les coses que hi toca. I també per les maneres, i concisió.
………………………………..
http://blog.alcoberro.info/?p=585
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!