Dos detalls del que considero terrorisme electoral i institucional:
· El llautò: recomano llegir en Vicent Partal: Així no
“Però sé que el paper redactat pel jutge de l’Audiència Nacional
espanyola, Ismael Moreno, és d’una manca de rigor tan gran que resulta
inacceptable. I les conseqüències que se’n deriven, també.
”
· La infàmia desvergonyida: recomano no oblidar la persecució d’idees, diaris, pensament, projectes legítims, etc. Un exemple del que en Miquel Almirall en presenta un bon treball:
El
tancament d’Egin i les seves repercussions discursives i judicials
(Afegeixo (27 de gener de 2008) un detall que és significatiu:
L’article d’en Miquel Almirall conclou que per la manera en que s’ha acceptat la sentència -acceptada pràcticament per unanimitat-, veiem que “la Sentencia ratifica la qüestionada “tesi del complot”
confeccionada pel magistrat del Jutjat d’Instrucció Central número 5 de
l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón.“
I recull un fragment d’una veu discordant, la de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats
de Barcelona i de l’Associació Catalana en Defensa dels Drets Humans, que és el que segueix)
“No obstant això, després de la recent Sentència del Tribunal Suprem
sobre l’assumpte “Jarrai-Haika-Segi” i aquesta darrera de l’Audiència
Nacional, pot resultar suficient que les accions polítiques o socials
es considerin “ajuda” als fins d’ETA (sobirania per al País Basc)
perquè aquestes siguin definides com a delictes terroristes.“
Davant aquesta provocació, actuació, repressió, destrossa judicial, algú s’escandalitza si plantejo la idea de que, cardats a diferents bandes, directament demanem a Eta que faci “fi” seu el
programa del PP i del PSOE junts, per mirar d’acabar amb el terror de l’estat? A que juguen aquest jutges i polítics? Espero que al final, i aviat, es duguin la sorpresa (sorpresa!) i la gent diguem que ja n’hi ha hagut massa.
Com a ciutadana considero una estafa que hi hagi polítics contemporanis que estiguin mananat i mamant a preu de renunciament ciutadà. Una estafa que, si no té via legal (clara, directa, i ràpida) per a aturar-se, és perquè tenim una legalitat decididament antidemocràtica, a més de rància, obsoleta, “ingèèèènua!”, i molt guais.
Clar que algú pot dir-me que la ingènua sóc jo, perquè de renunciats ho som molt, pot ser no qualitativament però sí en quantitats: les suficients. Però puc respondre que ja ho veig, que la meva reclamació no és metafísica, sinó de decància política i acompliment de compromisos (no privilegis) adquirits. I també li puc dir que no sóc toixa fins al punt de no veure els èxits del conte de: “ja decidiu! a les urnes cada quatre anys!! I en “el que cal” ja participeu!! Sobretot en la burla mediàtica de presentar el ciutadà com una molèstia, Per què no calleu? Que no veieu que encara s’enfadarà el coco?”…
La meva reclamació és pels aprofitats d’aquesta lamentable situació, i especialment als representants i garants de drets i llibertats. Començant pels veïns, i sense que quedi fora més que els qui és, de debò (no que s’ho faci) imbècil. No discuteixo, doncs, que sigui més o menys visible el renunciament en massa, o que fins i tot l’inconscient i no manifestat prengui força electoral. Tampoc no vull dir que no m’adoni que hi ha un gruix de gent a qui realment, i a consciència, interessa una societat de prou submisos i porucs que en empassem i passem del que calgui, pels seus interessos de negocis i no sé el què. No tinc idea aquí perquè no sabria per on començar a veure-hi interès en pastar diners i poders que no podrien gestionar ni disfrutar ni en 40 vides….
Quina manca de “delito” senyors i senyores…, quina immoralitat, però. Com a mínim no ho venguin com un valor a acceptar!
en la seva columna a El Mundo, FJL proclamava: «Pizarro
no nació rico ni se forró en Endesa, y se va renunciando a tres
millones de euros al año y a heredar Telefónica si la dejase Alierta.» (
L’afer de Pizarro
)
De fet, crec que el que no accepto de cap manera és la càpsula aclamadora dels conservadors que identifica racionalitat i egoisme. Ni la que em sembla acompanya també aquests assumptes, que en aquest cas pretén difuminar la evidència de que el grau d’estupidesa política en que estem instal·lats necessita i n’és fruit de determinats refinaments…
Tampoc no trobo acceptable els cinisme de la progressia que ja es podria anar a treballar a una gestoria. Cinisme i perill polític de no prendre seriosament la feina de pensadors seriosos que no volen justificar l’injustificable. Mentre altres que justifiquen la renúncia absoluta de ciutadania campen i campen. Bon retrat el que feia ahir Miquel Pairolí: Fukuyama, la llumenera
Crec que cal aturar aquest terror electoral en un sentit fort com per a demanar responsabilitats als polítics, partits, líders i grups de poder que estan implicats en els processos electorals, i se n’aprofiten. Alguns recullen fruits de la dictadura darrera, d’altres s’en van a fonts de pensadors que miren de justificar metafísicament la injustícia política, altres que no tinc idea que volen justificar, i d’altres s’ancoren en les tradicionals pors eclesiàstiques; per dibuixar només alguns tipus, n’hi ha més. En una altre límit el d’aquells partits que es creuen que es poden ficar en la vida sexual dels veïns, sigui per a fer grup de “castedats” o fins i tot fabricar follodroms (varen dir), com si ja no estéssim prou cardats des de les institucions i intromissions polítiques que hi ha en dansa…
(…)
Si esdevenim més renunciats …..
……………………………………
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2711345
http://www.tribuna.cat/noticies/politica/15-politica/85328
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!