Editorial a El Punt:
La unitat del 10-J, un mes més lluny
“Ha passat un mes de la històrica manifestació pels carrers de Barcelona i
la sensació general és que la tan pregonada unitat d’acció per rescatar
l’Estatut ha quedat tristament oblidada pels partits. La situació s’ha
anat esllanguint sobretot a partir del ridícul conjunt escenificat pels
parlamentaris catalans en la defensa de l’Estatut al Congrés, el dia 20
de juliol. Va ser una sessió en què es va visualitzar la profunda
incapacitat del PSC, CiU, ERC i ICV d’articular ni la més modesta
proposta de mínims, amb l’aportació surrealista afegida dels
socialistes, que van votar contra una proposició amb el text sortit de
les seves pròpies files, ni més ni menys que del mateix president de la
Generalitat, José Montilla. (…)”
Comento:
“No és ben bé ningú, no tots els polítics han fet els sords, no tots
han fet igual, i caldria fer diferència. N’hi ha que senzillament han
fet, varen fer, i segueixen fent el pocavergonya en no atendre al que
expressem al carrer ben clar, altres miren de desdibuixar fins on els
dominis mediàtics o de cantarella de discurs els hi permeten, enganyen
descaradament, però no tots.
Pot ser per a veure-ho millor caldria que es vegi (contra el que
afirma l’Editorial) que “la unitat” del 10 de juliol passat no té res a
veure amb “rescatar l’Estatut”, per exemple. El rescat de l’estatut
va ser un intent del PSC i qui s’hi ha apuntat, un intent de fer-nos dir
i veure el que voldrien (confonent desig i realitat entre altres
coses), un intent no reeixit, però, per molt que hi insistiu encara
alguns mitjans. I …..el conte presidencial de presentar el preàmbul
com a consensssss…. més aviat fa vergonya aliena, agreujada pel rebuig
del seu propi partit a Madrid.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una mica en la teva linia. Em sembla que el ptoblema és ben senzill. No hi ha camí. Si castella volgués catalunya dins seu, mentre mantenien debats identitaris, haurien estat fent les inversions necessaries i no ens haurien estrangulat econòmicament. Ho han fet perquè ens volen fora o depenents com Andalusia.
No hi ha camí. No hi ha manera de forçar un acord. Si el PSc apreta el PP aconseguirà la majoria absoluta.
En tot cas, trobo una mica injust dir que el PSC, CiU, ERC i ICV van ser profundament incapaços d’articular una resposta. Si fos per CiU, ERC i ICV s’hagués arribat a una resposta molt més contundent.
És el PSc el que va bloquejar la resposta, de la mateixa manera que és el PSc el que no permetria que el “front català” és plantés a madriz i no aprovés cap mena de llei ni pressupost fins que s’arribés a una solució.
Culpabilitzar als altres és com culpabilitzar a ERC de no aconseguir que el PP retirés les esmenes del tribunal il·legal anomenat constitucional.