Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

24 d'octubre de 2007
0 comentaris

Recordeu els “miserables” del PP? Titlleries o/i titllades.

Situem-nos en el període que va dels inicis de la darrera reforma de l’estatut a fa una mica. I en les vegades, llocs, moments, entorns, contextos i cops en les que ens hem hagut d’escoltar que som uns miserables.

Si algú s’entretingués a sumar els cops que des de les files del PP ens han anat titllant de miserables, en faria una bona llista i escandall. Això és clar; i greu no per la quantitat, varietat, recurrència o repetició; sinó per la mínima ocurrència.

I per molt que m’ho miro i deixo passar temps no canvia la meva apreciació sobre aquests fets i afers. Valoració que s’agreuja perquè al costat d’aquelles, titlleries de miserables (si es pot dir així i s’entén) cal posar-hi alguns discursos, afirmacions, o les "immoralitats", "insolidaritats". I altres insults que ens pretenien que no tinc ara ganes de recollir.

De tota manera crec que és suficient. Jo en tindria prou amb una sola del les titllades (pot ser millor dir-ho així) de miserables. I espero que qui llegiu també en tingueu suficient per a situar-vos bé.

Perquè veig que un dels primers intents per a que acceptem el qualificatiu és molt embolicat. Ens ho podem escoltar en frases com ara: "Ves! Com és que fas cas d’aquestes coses! Que no veus que és tal i tal (tant se val el nom que li posin)! Que t’ho creus tooooot….!"

Jo crec que aleshores s’escau la pregunta: Que pot ser és que vol que em cregui, o que es cregui algú, que ho fan per divertimento?

(…)

I si segueix, dient pot ser que es tracta d’alguna exageració, cal
enviar-lo a preguntar directament als assessors d’imatge, màrqueting,
campanya (perpetua), estratègia i tàctiques de por, etc., d’aquest
partit, i poderios adherits. I de passada li podem encarregar que també faci una ullada al tema de dominis d’opinió (dominis que jo en dic d’enteniment en casos de passada de voltes i manca als mínims respectes, com és el cas), ones, mitjans, informació i consciències.

Pot ser així podem començar a treballar contra aquestes misèries. De les de debò, no de les d’insult o menyspreu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!