Indústries i caminars.

rebentisme: actitud de rebentar, de criticar, de manera constant i indiscriminada

(I aquí ‘criticar’ no té sentit de fer crítica, ja que no hi ha lloc
per a la crítica positiva, i també perquè és una crítica que sembla que hagi
d’obviar qualssevol aspecte excepte el que es critica.

Hi torno a insistir, em sembla que la postura de despotricar (es diu
així?) de la classe política en bloc és tant poc interessant com
despotricar del poble en general, de la gent en general, dels qui sigui
en general.

A banda de no respectar els fets, a què ens duu?
A una nova classe, que serà meravellosa….?
No és més interessant veure clar que el que cal és que canviïn les relacions polítiques i les de la gent amb la política?
De debò no veieu tantes, tantes, tantes,  corrupcions, passotismes,
vistes grosses, negocis bruts, i altres misèries de la resta de gent
que no són el que en dieu la classe política, o els nostres polítics.)

I en cap cas això que dic vol dir que no trobi coses a criticar dur. Però criticar dur no és rebentar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!