Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Escoltava fa uns dies el programa 30Minuts. Parlaven de l’Argentina i del judici a persones vinculades a la repressió, tortures, assassinats.
No veia les imatges, i no recordo qui era que ho va dir, però suposso es pot consultar al documental.
El que vull assenyalar és la bestiesa que presentava com a argument per a dir que és fals, la veritat, no sé ben bé el què. No veig clar si es referia a que era fals que aquelles persones hagin patit el que diuen, o que era fals (o és fals) que "aquestes coses" (assassinats, tortures, repressió, etc.) es facin (les faci algú, suposo que hauria de dir).
La bestiesa és una afirmació com ara: ¿Com es pensa que és possible que algú qui ha patit el que diu haver patit aquesta gent:
primer: ho hagués callat tant de temps,
i, segon: ho pugues dir ara així, "tranquil·lament".
Jo li diria algunes coses a qui pretengui aquesta afirmació i argument; la primera és que aquest cinisme modern és insuportable. Però en lloc de seguir-li el joc crec que és millor acabar de despullar aquests seus supòsits. I arribo a un implícit que acaba de fer encara més grossa (i per moltes bandes) la seva bestiesa.
Estic prou segura que si li seguim la discussió, en algun moment diria alguna cosa com ara: aquella gent que ara diu aquestes coses riuen, i canten, ballen i estimen, segur. A la que afegiria aquella seva noció de possibles (com es creu que és possible que si han patit aquelles coses que diuen cantarien, ballarien, etc.?) que no és acceptable.
Quina bestiesa!
(…)
ARGENTINA, PUNT I SEGUIT (28-10-2007)
Argentina ja té el
desaparegut 30.001. Es tracta de Julio López, l’home que ha tingut el
trist honor de convertir-se en el primer desaparegut de la democràcia.
Ara ha fet un any de la seva desaparició i sembla que ha tornat un dels
malsons de la dictadura: els detinguts-desapareguts. [+]
……………………………………
http://www.tv3.cat/p30minuts/30Item.jsp?idint=1181&item=reportatges
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!