Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Hi ha alguna cosa de la lletra de l’himne espanyol que ronda per les notícies, que voldria comentar, i que ens hauria de fer veure clares algunes coses, crec. A mi em reafirma en la meva consideració que l’estat espanyol té possessivitis cròniques, i a adonar-me que ens trobem amb un problema de paisatge limitat.
Per altra banda diria que recull prou bé la situació: excusa, segona excusa, cinisme, mentida, mirada curta, etc.
M’ha impressionat en especial un detall: que veig que ens voldrien robar el cor, i fins i tot que en preparen pot ser una versió de la Sagrada Unidad del cor (Suc) com a nova disfressa del tradicional. Espero que no ho permetrem!
1) ¡Viva España!
que crec necessitaria del mateix
sanejament que el de “hábleme usted en cristiano!”.
2) “Cantemos todos juntos”
3) “con distinta voz”,
que em porta a segona alerta. Un estat que no només no respecta, sinó que demonitza, persegueix, assassina la diferència,
només pot dir això en un exercici de cinisme. Tot i que en principi no sembla que parli de plural, s’aclareix una mica amb el que segueix.
Amb el que diria que el cinisme va prenent una qualitat extrema i preocupant, perquè ara vá:
4) “y un solo corazón”
i aquí atenció al gir, diria jo.
Perquè a la estrofa anterior es suposa que t’han colat la mentida de que és una nació que respecta les diferents veus. De manera que aquestes (que només és una diria que en el màxim que pot) s’unificarien en aquesta nova versió de Suc.
I aleshores, la seva “unitat” de veu és fàcil que ens la empassem en aquesta estrofa com un assumpte del cor.
(…)
He vist opinions, que parlen de gust, no modernitat, escombraries, i fins i tot una mostra d’alegria perquè la lògica de que l’himne espanyol tingués una lletra s’ha acomplert!
Una mica d’història.-
racòcatalà.cat:
El Comitè Olímpic Espanyol (COE) i la Societat General d’Autors i
Editors espanyola (SGAE) es van proposar fa pocs mesos presentar al
Congrés dels Diputats de Madrid una proposta de nova lletra per a
l’himne espanyol, que fins ara és un dels pocs himnes del món que no en
té.
(El líder d’IU també ha afirmat que la proposta “sembla un himne del passat, no del present”.)
Per aquest motiu van organitzar una petició de lletres, de les que
n’han fet una selecció, i finalment han triat un guanyador. La lletra,
que ha filtrat el diari espanyol ABC, conté nombroses referències
gairebé literals a l’himne, conegut com a “la Marcha Real” (versió de José María Pemán) que va emprar el govern espanyol just
després de la Guerra Civil quan hi governava el dictador Francisco
Franco.
(L’exministra
de Cultura, Carmen Calvo, l’ha qualificat d'”antiga” i ha destacat que
conté “expressions vetustes”. “No m’agrada gens”, ha continuat Calvo,
que ha afegit que no li sembla “una bona lletra que pugui identificar
en el segle XXI una societat moderna” com l’espanyola.
Per la seva banda el portaveu del PP, Jorge Fernández Díaz, ha valorat
positivament la lletra. “No em sembla malament”, ha assegurat, i ha
afegit que troba “lògic” que l’himne espanyol tingui lletra.)
¡Viva España!
desde los verdes valles
al inmenso mar,
un himno de hermandad
aquí només diria que el trobo cursi i de paisatge limitat.
Les similituds continuen, amb “el himno de la hermandad” que en la
versió franquista era “el himno de la fe”, o el ja conegut “alzad los
brazos hijos” franquista, que a la nova versió esdevé un “gloria a los
hijos”.
El final de l’himne proposat també és paregut al franquista, quan diu
“de democracia y paz”, i el de Franco deia “de trabajo y paz”.
Podeu veure tots dos himnes (i alguns més) a la plana de la Wikipedia espanyola dedicada a “la Marcha Real”. (racòcatalà.cat)
…………………………………..
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!