Indústries i caminars.

Quan llegia aquest dia en Vicent Partal, que ens n’explicava una de bona a: Reivindicació de Galileu, Mail del que en prenc un fragment:

“(…) Ahir Benet XVI va tornar a reconèixer que l’Església anava equivocada
quan acusà d’heretgia Galileu Galilei, un dels científics de la
història més impressionants. Però ho va reconèixer sense proclamar
l’error complet ni oferir una restitució total que Galileu no
necessita, però l’Església potser sí. Quan bufen vents que posen en
relleu de bell nou la distància entre la fe i la ciència, l’acceptació
de l’error comès contra un home aclamat i respectat per les coses que
va fer segles ha sembla que no acabe d’arribar. I això resulta
inquietant.
(…)”,

vaig recordar-me del que he anat llegint de’n Galileu, que sempre m’ha fet molt de goig. És un autor, pensador, científic, i persona fabulosa, bé, ho fou, gràcies!(Pisa, 15 de febrer de 1564 – Arcetri, 8 de gener de 1642)

I em vaig aturar en un detall que recordo, un petit fragment d’un opuscle que va escriure en
relació al treball de Copèrnic
que diu així:

“(…)
Pel que resta, la futilitat d’argumentar a favor o en contra de la
plausibilitat d’aquesta opinió o la contrària en funció del nombre dels seus
partidaris es manifesta tant aviat com es considera el fet de que no hi ha cap
copernicà que prèviament no fos de la opinió contrària, mentre que -en sentit
contrari- no hi ha ni un sol que, havent-s’hi adherit a l’heliocentrisme,
l’hagi abandonat per una altra doctrina, siguin quines siguin les raons que
hagi pogut escoltar.

Així, doncs, és molt probable que -fins i tot per a
aquells que no haguessin escoltat les raons a favor d’una o altra posició- els
arguments que advoquen pel moviment de la Terra resultin molt més convincents
que els que defensen la tesi contrària. Diré encara més [i aquí demano especial
atenció a l’interlocutor]: si la probabilitat d’ambdues opinions hagués de ser
decidida per votació, no només reconeixeria la meva derrota si sobre cent vots
la part contrària en recollís un més, sinó que fins i tot estaria d’acord amb
que cada un dels vots del rival tingués un valor multiplicat per deu respecte
als meus, a condició que els votants fossin persones perfectament informades,
que haguessin examinat perfectament les raons i els arguments d’una i l’altra
part (doncs és certament raonable que així hagin de ser els qui han de votar).
No és, per tant, ridícula i menyspreable aquesta opinió, mentre que les dels
qui pretenen emparar-s’hi en la opinió compartida per una majoria que mai s’hi
ha molestat en aquests autors, sí que resulta dubtosa. (…)

“Nicolas Copernico, Thomas Digges, Galileo
Galilei. Opúsculos sobre el movimiento de la Tierra.” Alianza Editorial, Madrid
(1983) 1996, p. 76.

Trobo també aquest apunt de farà 14 mesos:

“(…) Fent història:
Em refereixo
a que crec que han fet història, i que el què Rajoy i Zapatero han dit
avui al parlament espanyol hauria de provocar el seu cessament com a
polítics representants d’algú a un país democràtic. Per molts vots que
en tinguin o puguin continuar tenint. (…)”

Tot plegat em duu a: “Veritat i mentida en sentit electoral” . I a la necessitat de prendre nota i parlar sobre coses que es varen plantejar en aquesta jornada d’estudi, que segur estan rondant prou clares, i que ens han de ser d’ajut per a acabar amb aquest mal estat en que estem així com per a encarar el problema que tenim dels mantinguts per cruels assassinats que mai foren investigats, entre d’altres al poder, poder del de confondre o identificar poder i abús de poder. (En els dos sentits provoca acceptacions terribles, crec.)

…………………………….
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3226348
http://ca.wikipedia.org/wiki/Galileo_Galilei
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/49622
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/115976
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/117559

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!